La crisi de l’habitatge s’ha tornat una de les preocupacions més greus de la ciutadania. En la secció “Intel·ligència financera” del pòdcast de Diari La Veu del País Valencià, el formador Jordi Vizcaino ha posat damunt la taula una anàlisi contundent: “La vivenda, el govern fa dos anys que va fer la llei i continua sent un problema. Podríem dir que no ha tingut èxit”.
Vizcaino ha explicat que, malgrat la normativa estatal, “la competència és autonòmica”, i que si els governs autonòmics no apliquen la llei per motius ideològics o polítics, les mesures no tenen efecte. Segons ell, aquesta manca d’aplicació efectiva fa que “el pla d’habitatge espectacular que hi ha no es pot aplicar perquè no es vol aplicar”.
Una de les crítiques més dures ha estat contra la derogació del decret de tanteig i retracte per part del govern valencià. “Estem parlant de la ideologia”, ha apuntat. I ha afegit que “si l’administració no dona alternativa residencial, estàs protegint només el dret del propietari i deixant desemparada la persona vulnerable”.
Vizcaino ha posat en evidència també les conseqüències econòmiques del problema: “Quan apuja el preu de l’habitatge, els diners van a un llogater i no generen mobilitat en l’economia productiva”. Davant la impossibilitat d’estalviar i l’encariment generalitzat, la patronal ja augura “hipoteques de 70 anys heretables”.
El formador ha demanat valentia política per abordar el problema de manera estructural. “És una lluita de classes”, ha dit. “El tros que em toca a mi no et toca a tu”, citant Julio Anguita. I ha demanat una mobilització col·lectiva: “La gent se n’ha d’espavilar i ser més lluitadora. Si fa falta un altre Maig del 68, que es faça”.
Tot i reconéixer que l’Estat ha intentat mesures com gravar amb l’IVA del 21% les compres d’habitatges turístics per part d’estrangers, ha afirmat que no creu que siga “efectiu”. Reivindica mesures fiscals com eliminar l’ITP per a habitatges de tipus mitjà o bonificacions reals que incentiven la construcció i l’accés a l’habitatge per a la classe treballadora.
Segons Vizcaino, el gran repte implica reconéixer que “som tots de classe treballadora”, malgrat l’autoimatge de classe mitjana, i entendre que “les lluites que s’han aconseguit han sigut a còpia de protestar i d’anar al carrer”.
L’episodi conclou amb una reflexió clara: “El problema de l’habitatge no s’arreglarà si no hi ha voluntat política i pressió ciutadana”.
