Un desnonament previst de 13 vivendes ocupades en un bloc de Montserrat (Ribera Alta) ha acabat aturant-se finalment perquè sis de les persones afectades puguen aportar la documentació que acredite la seua situació de vulnerabilitat.
Els pisos troben en uns blocs situats als carrers de la Pau i del metge Manuel Llobart, i 54 d’aquests apartaments són propietat de la Sareb. Aquest dimecres estava previst una execució judicial de 13 vivendes on viurien persones «no vulnerables», amb conducta «conflictiva» i antecedents policials, segons han informat els propietaris.
Siga com siga, quan la policia i la comitiva judicial ha fet acte de presència al bloc han entregat a les persones presents les comunicacions en què informen del desnonament i se’ls ha atorgat un termini de 10 dies per a aportar documentació i acreditar la seua condició de vulnerabilitat.
Des de la Sareb han assegurat que només anaven a desnonar 13 vivendes i que a l’immoble hi ha una sèrie de famílies a les quals anaven a oferir un lloguer social si es troben en situació de vulnerabilitat. Des del «banc dolent» asseguren que el que volen és acabar amb la conflictivitat.
Complexitat
La complexitat de la situació l’ha confirmat José Luis González, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), qui s’ha desplaçat fins la zona. Ell mateix ha assenyalat que la demanda judicial de la Sareb existeix i que afecta 54 vivendes, però els inquilins tenen situacions distintes: 25 tenen contracte però la justícia diu que no són legals, i aquestes persones pagaven mentre no disposaven, per tant, d’un contracte amb validesa.
La PAH ha acompanyat aquestes persones i celebra que la Sareb no les haja fet fora de casa. Alhora, han aconseguit que un treballador social estudie la situació de vulnerabilitat de les persones afectades. La PAH, de fet, ha instat la Sareb a analitzar les situacions que pateixen aquests inquilins, tot i que assenyalen que el problema és que el banc dolent té com a prioritat «rescatar els bancs perquè té milers de vivendes sense saber què fer-ne».
Per això, demanen tant a la Sareb com al Govern espanyol, a la Generalitat i als ajuntaments «responsabilitat».
