Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Associacions feministes i d’atenció a les víctimes de violència de gènere han exigit a les administracions i a la justícia un seguit de compromisos i de mesures concretes per fer front a la violència vicària i contra les dones. Aquesta exigència s’ha fet pública després de l’episodi tràgic que es va produir a Sueca (Ribera Baixa) el primer cap de setmana d’abril, quan un pare condemnat per violència masclista va matar el seu fill a ganivetades. Les associacions han reivindicat la necessitat de «millorar la coordinació» entre jutjats per a prevenir i donar resposta a aquest tipus de situacions. «No ens podem permetre errors tan flagrants», han lamentat.
Així ho han traslladat aquest dilluns a la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, en una reunió en què han analitzat el cas del menor assassinat. A la trobada, les associacions han plantejat a la consellera l’elaboració d’una bateria de mesures, qüestions i compromisos amb la finalitat de buscar solucions a aquesta situació «complexa», que és la violència de gènere, en la qual «intervenen molts factors», segons ha dit Càndida Barroso, representant de la Coordinadora Feminista de València.
En concret, els col·lectius han transmès a Bravo la seua «preocupació» per les «disfuncions» que es donen en els procediments judicials relacionats amb la violència de gènere i, davant aquestes situacions, han proposat mesures per a «millorar la resposta», entre aquestes un torn específic d’assistència jurídica gratuïta i formació multidisciplinar per a l’atenció de víctimes, establir canvis legals i millorar els procediments i les decisions judicials, que la Fiscalia estiga present en compareixences i adopte una posició «més activa» i atorgar «més importància» a la valoració del risc.
També han plantejat, per exemple, la incorporació de l’atestat policial a la valoració, han demanat que les oficines de víctimes del delicte esdevinguen oficines úniques amb la coordinació adequada i s’han mostrat molt crítiques amb els judicis ràpids i les sentències de conformitat, atès que, segons alerten, «en moltes ocasions es tanquen massa prompte les investigacions».
En definitiva, han apostat per dictar instruccions concretes per garantir una millor coordinació i per llançar campanyes i realitzar seguiment perquè les dones víctimes puguen estar «perfectament ateses i segures».
«No ens podem permetre errors ni una víctima més», han manifestat, al mateix temps que han instat les institucions a «no tirar-se la pilota d’una teulada a l’altra». «Entenem que hi ha molt a millorar, cal posar-se les piles», han afegit.
Des de la Coordinadora Feminista de València han incidit en la necessitat de «fer pedagogia», una qüestió que resultar ser «fonamental» i per a la qual hi ha personal «altament qualificat» i que, a més, segons consideren, «podria ajudar moltíssim al sistema judicial». «És un dels molts indicadors a millorar» davant «el drama que per a una dona suposa fer el pas de denunciar i que a més haja de saber com ha de resoldre tot el seu procés», assegura Barroso. «És carregar massa responsabilitat al seu damunt», considera.
Alhora, també insisteixen en el fet que cal que es coordinen tots els sistemes administratius que servisquen per «valorar el risc de la víctima». «Parlem de vides», han apuntat.
També defensen que han de ser els jutges els que han de consultar si, en el procediment judicial, hi ha antecedents per violència de gènere. Barroso també ha lamentat que els magistrats no sempre segueixen els procediments obligatoris que exigeixen els casos. «La llei en matèria de violència de gènere no és si la sentència són tres o sis mesos, hi pot haver un risc imminent per als fills i cal que els jutges tinguen més empatia amb les víctimes. Sense la seua complicitat no aturarem la violència de gènere».
Per par de l’associació Alanna, la seua vicepresidenta, Virgínia Sanchis, valora que la reunió amb la consellera Gabriela Bravo ha resultat «molt positiva», atès que en aquesta «s’han escoltat i obert vies de treball per a donar veu a les víctimes». Sanchis ha lamentat els «errors constants» del sistema judicial en els casos de violència de gènere, i ha demanat mantindre sistemes de treball preestablerts. «Normalment només arriben aquestes propostes quan es dona un assassinat, però el maltractament institucional cap a les víctimes existeix tots els dies», lamenta.
La Conselleria s’ha compromès a obrir una agenda de treball i marcar una sèrie de reunions mensuals amb les associacions per a fer seguiment dels problemes de protecció per a les víctimes i per a contribuir a la millora de tots els recursos de l’administració de justícia.
