Un desgraciat accident de trànsit ha acabat amb la vida d’Antonio Colomina, president de l’associació veïnal de Colònia Requena i referent indiscutible d’aquest barri alacantí, inserit a la denominada Zona Nord, la més vulnerable i estigmatitzada d’una ciutat amb massa contrastos entre el centre i les perifèries.
Colomina, que amb la seua família regentava el bar El Loro, va fer d’aquest un punt de confluència per a diversos alacantins, que amb la seua tasca veïnal han constatat que la implicació i la denúncia sense embuts són les millors medicines contra la degradació i contra la inoperància institucional.
Hay publicaciones que nunca querríamos hacer y que trascienden todo lo deportivo.
— Kali Nord (@Kali_Nord_1996) February 12, 2025
Antonio Colomina era de esa gente que hace barrio, que hace ciudad. Gracias eternas por hacer posible el Lucentum Zona Norte y por estar ahí para cualquier causa justa.
Descansa en paz, amigo. pic.twitter.com/NP1NKHcaAt
El bar El Loro va ser obert pels pares de Colomina allà pels anys huitanta, quan el barri veia agonitzar la discreta industrialització a través de la qual va ser creat. De fet la toponímia la deu a una família de cognom Requena que hi va instaurar una fàbrica de gomes que, com tantes altres a Alacant, desapareixeria per acabar abocant la carta blanca al turisme que domina l’economia local sense cap contrapés.
Colònia Requena ha canviat molt des d’aquells anys huitanta, però el bar El Loro ha sobreviscut a tots els episodis possibles. També al de l’estigma patit per un barri freqüentat pels «Callejeros» televisius de torn, ara reconvertits en YouTubers amb què Colomina s’hauria volgut trobar per retreure la projecció d’una imatge injusta que ell, com la seua dona, Ana Mari, han combatut amb contundència davant polítics, periodistes i curiosos.
Colònia requena
El barri, víctima de tal degradació que va arribar acollir el rodatge d’una pel·lícula ambientada a l’Afganistan, ha mantingut aquests anys la pau gràcies a l’empenta d’Antonio i dels seus familiars, que combinaven l’esgotadora tasca hostalera –El Loro obre cada matí abans de les sis de la matinada– amb trucades, missatges i comunicacions constants amb regidors per exigir-los més neteja, més vigilància o més atenció als veïns víctimes de la pobresa social.
No era estrany, en aquest sentit, que bona part dels habitants d’aquest barri freqüentaren El Loro per exposar les seues necessitats i que els propietaris del bar exploraren solucions sovint fàcils de trobar gràcies a una experiència adquirida per qui s’acostuma a l’adversitat constant dels més pròxims. Tant era així que al 2020, quan la pandèmia va fer estralls, Colònia Requena va suportar la situació com va poder gràcies al bar El Loro, que es va constituir com a punt de repartiment d’aliments entre els més desafavorits.
Relacions amb polítics i amb altres actors socials
Directe, sincer, pròxim i també brusc, Colomina mai no va tindre problema a expressar allò que havia d’expressar als polítics que incomplien els compromisos. Així li ho va fer veure a l’alcalde, Luis Barcala, qui ha lamentat la seua mort al mateix temps que reconeixia «la seua predisposició a dialogar, per molt que en ocasions tinguérem punts de vista diferents». Fins i tot Vox ha expressat el seu condol, partit a qui Colomina va retreure la visita sobtada de Vicente Barrera, aleshores vicepresident i conseller de Cultura, per parlar de seguretat al barri, un tema que quedava molt lluny de les seues competències.
Colomina militava al PSOE, i també ha rebut l’afecte dels altres grups amb representació municipal. Des d’Esquerra Unida l’han definit com «una persona compromesa amb la seua gent, amb la gent jove, amb la gent gran, amb tot el món, un home amb un cor més gran que ell mateix», mentre que Compromís s’ha acomiadat d’ell recordant-lo com «un amic, un referent per a la societat, defensor de les causes justes i del seu barri». Tampoc no s’ha oblidat d’ell la Kali Nord, penya d’animació del Lucentum, l’equip de bàsquet de la ciutat, que amb Colomina organitzava trobades amb xiquets perquè aprengueren aquest esport de la mà de professionals.
Sense Antonio Colomina Alacant no només perd un referent local, implicat en les lluites més difícils i en la recuperació d’un barri condemnat per l’oblit institucional i per la pobresa estigmatitzada –ara encara més amb l’augment de la comunitat migrant, utilitzada per Vox per generar alarma també a Colònia Requena. Sobretot la ciutat perd un home de consens, capaç de fer-se escoltar i temut per aquells que saben que encara queden veïns que defensen els seus barris per garantir el benestar general i que no amaguen rere aquestes intencions altres objectius, tals com l’accés a les juntes de districte, la promoció en l’àmbit foguerer o altres contrapartides.
