Andorra ha pres una decisió en matèria lingüística: l’aprovació d’una nova llei que obligarà els residents a tenir un nivell mínim de català per renovar els seus permisos d’immigració. Aquesta mesura, considerada com una normativa pionera, inclou fins i tot els creadors de contingut de YouTube, marcant un precedent significatiu en el món digital.
La nova legislació, anomenada la «Llei de la Llengua Pròpia i Oficial», va ser ratificada aquest dijous en una sessió del Consell General, amb un suport ampli que reflecteix un consens transcendent en la societat andorrana. Amb 25 vots a favor i només 3 en contra, la llei va ser aprovada, demostrant un suport majoritari tant de la coalició de govern com de l’oposició, tot indicant una visió compartida sobre la importància de la preservació i promoció de la llengua catalana.
La normativa estipula que, a partir del 2029, tots els residents hauran de demostrar un nivell mínim de català per renovar els seus permisos d’immigració. Això implica que, des del 2026, es requerirà una formació de català de 30 hores per obtenir la renovació del permís de residència i treball, si no s’acredita un nivell A1. Amb cada renovació successiva, es requerirà un nivell més alt de competència lingüística, arribant fins al nivell A2 en la segona renovació, segons ha informat l’agència Europa Press.
Una de les particularitats d’aquesta nova legislació és que afectarà una àmplia gamma de residents, incloent-hi els youtubers, els residents passius i els esportistes. A més, les empreses hauran de garantir l’atenció al públic en català, i les administracions estan obligades a fomentar la promoció de les obres audiovisuals en aquesta llengua.
La ministra andorrana de Cultura, Mònica Bonell, ha defensat amb fermesa la nova llei, destacant l’increment significatiu del nombre de persones que assisteixen als cursos de català des de la seua anunciació. Segons Bonell, aquesta llei no ha de ser vista com una barrera, sinó com una oportunitat per compartir i una eina d’integració.
Tot i aquest suport majoritari, alguns crítics, com la consellera general d’Andorra Endavant, Noemí Amador, expressen preocupacions sobre les repercussions d’aquesta normativa. Amador ha advertit que la llei pot generar resistència i aversió a la llengua catalana, així com posar en perill l’economia i la cohesió social. A més, ha lamentat els elevats imports de les sancions previstes, arribant fins als 60.000 euros en casos greus, qualificant la llei «d’excessiva i coercitiva».
