La gran pregunta que tothom es fa hui mateix és: per què va produir-se una fallada generalitzada del sistema elèctric? Mentre esperem els resultats de la investigació oficial i al marge de possibilitats més o menys “conspiracionistes”, hi ha una sèrie de factors estructurals que podien preveure una apagada d’aquest tipus?
Això és el que explica el físic i matemàtic del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i intens divulgador, Antonio Turiel, en una entrevista publicada –i aquesta és part interessant- el 9 de gener passat.
Durant l’entrevista, publicada al canal de Youtube del Colectivo Burbuja en motiu del darrer llibre del divulgador. Turiel explica de forma resumida el funcionament “enormement complex” del sistema elèctric i avança que al 2024 ja hi ha va haver cinc ocasions en què van haver de produir-se apagades d’emergència per, precisament, evitar una situació com la que va viure’s ahir. Amb una situació tan precària, “si s’arriba a produir una eventualitat de calibre mitjà et pots trobar que apagues mig país”, explica Turiel de forma pràcticament oracular.
Estalvi de les grans empreses
Turiel comença a explicar el funcionament físic del sistema elèctric que obliga a estar constantment injectant la mateixa quantitat d’energia de la que es consumeix, el que és “enormement complex” i requereix d’enormes controls i i equipaments tècnics. Una complexitat que ha augmentat amb l’arribada de les noves energies renovables, ja que tenen un comportament molt més “impredictible” que els sistemes de generació tradicionals.
El sistema –continua el científic- ha de mantenir uns mecanismes per garantir l’estabilitat que –resumint molt- al final n’hi ha dos que són les últimes bales d’emergència. Un són les centrals de cicle combinat i l’altre –ja el darrer recurs- és un acord amb una sèrie d’empreses de gran consum energètic per tal que paren la producció i poder intervenir en el consum de forma immediata. El “problema” amb les centrals de cicle combinat –que cremen gas per generar electricitat- és que s’han de mantenir en ralentí per ser eficients, ja que tarden diverses hores en començar a produir electricitat. Amb els preus del gas disparats, les grans empreses energètiques, propietàries d’aquestes centrals van començar a negar-se a mantenir-les operatives per estalviar costos i “algú, armat amb l’arma de destrucció massiva més mortífera que hi ha, una fulla excell –explica Turiel amb alta dosi d’ironia- va decidir que era més barat apagar les grans empreses que consumir gas”. Així, un “mecanisme d’emergència” va començar a gastar-se com un sistema ordinari.
Al maig i al juliol del 2024 van produir-se ja dos incidents que portarien la xarxa al caire del col·lapse quan una fallada en les previsions de generació eòlica va impedir injectar tota l’electricitat demandada. Llavors, va resoldre’s amb els tancaments de les grans empreses citades. Al desembre, amb el preu del gas pels núvols, els incidents es tornarien a repetir.
Era qüestió de temps que arribara l’incident acabés fent saltar tot el sistema, ve a preveure Turiel a una entrevista publicada no fa ni quatre mesos. I incidents n’hi ha centenars diàriament en una xarxa tan complexa, recordava.
Centrals de cicle combinat apagades
Hui mateix, en una nova entrevista al Canal Red, Turiel ha refermat que ahir les centrals de cicle combinat es trobaven apagades ahir, el que reduïa la capacitat de maniobra dels tècnica de la xarxa elèctrica quan va succeir l’incident, fora el que fora, ja que sobre aquest punt no opina.
“Era una situació coneguda i avisada”, insistia hui mateix el científic en l’entrevista.
Per a reduir la tensió del sistema i facilitar una gestió més suau caldria, a més, que les grans empreses instal·laren inversos suficients als grans megaparcs solars, ja que aquesta és una energia “amb molt poca flexibilitat” i que dificultar “gestionar les xarxes de forma suau i evitar averies”. “Falten inversions”, ha continuat Turiel contundent, encara que ha separat el problema dde les energies renovables: “no és tant la forma de producció com el model, s’ha potenciat un model que beneficia les grans empreses energètiques”. Aquestes, buscarien replicar el model de grans instal·lacions de producció centralitzades, mentre que en el cas de l’energia fotovoltaica, la generació distribuïda tindria molt més sentit.
