La crisi hídrica que està patint la Marina Alta explica allò que des del Partit Popular –i també, tot i que de manera més continguda, des del PSPV– s’ha negat durant aquests anys. I és que calen mesures per a fer front a la sobresaturació turística que es pateix al País Valencià.
És una obvietat que no només defensen els experts, sinó que també l’entenen els més ignorants. Només cal veure la manera com es multipliquen les poblacions del litoral valencià durant l’estiu, constatar que els recursos hídrics són cada vegada menors –les autoritats europees estan massa temps advertint-ho– i que no és possible el turisme, qualsevol model turístic, si no s’adequa a uns mínims criteris de sostenibilitat.
Però el PP ja ens té acostumats a negar la major, actitud que ha derivat en una crisi que tard o prompte havia d’arribar a un territori en què alguns han volgut prioritzar el benestar dels visitants al benestar general. Les restriccions que van començar a aplicar-se a Teulada i que s’han estès a altres poblacions s’aniran multiplicant amb les noves macrourbanitzacions projectades en municipis pròxims com ara Llíber o en d’altres que, malgrat les evidències, el govern valencià està entestat a desenvolupar per a intentar recuperar un model econòmic que va derivar en la crisi econòmica el 2009 i en una crisi ambiental a la qual no volen fer front, perquè és un impediment per a les aspiracions econòmiques dels grans empresaris del sector que tanta connivència han tingut amb el partit que governa a la Generalitat Valenciana.
No es pot excloure, alhora, el PSPV d’aquesta responsabilitat. Recordem que durant els huit anys del Botànic des de Compromís, i també des de Podem i Esquerra Unida, es defensava l’establiment d’una taxa turística adreçada justament a pal·liar els problemes ambientals generats pel turisme a través d’un impost als visitants contra el qual el PP es va mobilitzar i contra el qual el PSPV es va expressar clarament. Especialment a través del secretari de Turisme, Francesc Colomer, però no només això.
El resultat va ser l’aprovació d’una taxa que depenia únicament de la voluntat dels municipis i que ha sigut fàcilment derogada pel PP, que ara afronta aquest problema amb el cinisme que el caracteritza. Els turistes tenen dret a comptar amb facilitats per a visitar el País Valencià, que té en el turisme residencial una de les seues grans fortaleses econòmiques. En canvi, res no es pot prioritzar davant el benestar general, però ja se sap que per al PP aquesta norma bàsica de convivència i de respecte no existeix. Al remat, tal com defensa Mazón, el turisme és «qüestió d’Estat» per al PP, però els fets demostren clarament que no ho és el medi ambient, no ho és el dret a l’habitatge, ni ho és tampoc l’accés als recursos més elementals per part de la població valenciana.
