Drons, càmeres, reconeixement facial, programes espia, intel·ligència artificial, bases de dades massives… com diu la frase, el futur ja és ací i ha arribat en forma de distopia tecnològica que permet el control massiu de la població i la liquidació de drets com la llibertat d’expressió, associació o manifestació.
El panorama descrit pot parèixer una exageració o una mania conspiracionista, però ja existeix i està en funcionament en el banc de proves en temps real amb el qual Israel controla fins al mil·límetre la població palestina.
És el que l’experta en tecnologia de control i vigilància, Itxaso Domínguez, va definir com «apartheid automatitzat», un sistema de control exhaustiu que afecta tots els camps i espais de la vida de la població palestina amb una presència humana cada volta més residual, amb punts de control automatitzats, càmeres i drons sense vigilància humana i, fins i tot, intel·ligències artificials que escullen i decideixen quins són els objectius a bombardejar. «És una ocupació silenciosa encara més profunda i més inhumana», insistia Domínguez durant la taula redona organitzada dimecres 11 a la llibreria La Repartidora de València, un acte organitzat pel Centre Delàs –la prestigiosa organització d’estudi del militarisme i el comerç d’armes-, el col·lectiu BDS País Valencià i Antimilitaristes-MOC.
«Abans sempre pensàvem que els resultava impossible controlar-nos a tots, però ara, amb la intel·ligència artificial açò ha canviat –explicava Mohamed, un activista palestí de Jerusalem- qualsevol comentari en xarxes socials és llegit i guardat i pot servir per arrestar-te en plena matinada, fins i tot missatges a la família, constantment hem de vigilar molt el que diem».
Un desenvolupament en les tecnologies del control i la vigilància massiva que han convertit Israel en capdavantera mundial del sector amb la marca explícita «tested in field», que es podria traduir com ha «provat en combat». «Sense l’ocupació i la impunitat del seu sistema d’apartheid que els permet provar tots aquestes sistemes i aquestes armes en els cossos dels palestins, seria impossible per a Israel aquest desenvolupament tecnològic», avisava la investigadora del centre Delàs, Nora Miralles. Un camp de proves que suposa un benefici en dues vies, ja que sense una indústria exportadora que facilite la fabricació a escala i la monetització d’aquests equipaments, l’ocupació també seria inviable econòmicament.
Perill per les nostres llibertats
La intensificació de la vigilància, amb tecnologies que no sols la fan més massiva i intrusiva, sinó també més econòmica per als governs no es queda en el camp de proves palestí. Els mateixos ciutadans israelians –palestins o jueus- també la pateixen, però més enllà de les seues fronteres, governs de tot el món, des de democràtics fins a autoritaris o dictatorials, tenen accés a tecnologies de control que fins ara no havien pogut somiar.
L’ús del programa Pegasus –d’origen israelià- per a espiar activistes i polítics independentistes per part del govern espanyol és l’exemple més conegut ací, però no l’únic. L’empresa Palantir, que va oferir-se voluntàriament per a desenvolupar el web de la Generalitat que organitzava totes les peticions de voluntariat per la DANA és la mateixa que ha desenvolupat el programa Lavander, una intel·ligència artificial capaç de seleccionar desenes de milers «d’objectius militars» de forma automatitzada i responsable de moltes de les morts produïdes durant l’actual genocidi a Gaza. Experts informàtics sospiten que darrere l’oferiment de Palantir hi ha la necessitat de l’empresa d’accedir a bases de dades d’alta qualitat per desenvolupar programes com el Lavander.
Algorismes de control a les xarxes socials, per tal de monitoritzar massivament qualsevol opinió i que provoca el que als EUA coneixen com «chilling effect» –traduïble com «efecte esgarrifós»-, la por que genera el simple fet de ser espiat i que promou una autocensura preventiva. Si fins ara aquest concepte s’emprava sobretot per a periodistes o personatges públics ara s’esten al conjunt de la població.
