En l’aniversari de l’esclat de la guerra a Ucraïna, després de la invasió ordenada pel president rus, Vladímir Putin, les aules del sistema educatiu valencià estan acollint 13.852 estudiants no universitaris d’aquesta nacionalitat. El País Valencià ha rebut un major nombre d’escolars que han escapat del conflicte bèl·lic que la resta de l’Estat, la qual cosa ha suposat «un repte de dimensions desconegudes».
Segons les dades del Ministeri en data de desembre facilitats per la Conselleria d’Educació, dels quasi 14.000 estudiants, 10.224 són xiquets i joves que estudien ensenyament obligatori -Primària, Educació Especial i ESO-, Educació Infantil, Batxillerat i FP.
El municipi valencià que més alumnat ucraïnés concentra és Torrevella (el Baix Segura), amb 1.733 estudiants no universitaris d’aquesta nacionalitat. És molt cridaner que només aquest municipi té més alumnat d’aquesta nacionalitat que altres 13 comunitats autònomes que no superen els 1.500 alumnes ucraïnesos. A més, només l’IES Mediterrani de Torrevella, amb 122 alumnes ucraïnesos escolaritzats, ja compta amb més estudiants d’aquest país envaït que, per exemple, La Rioja (112 alumnes).
El director d’aquest centre educatiu, Manuel Albadalejo, ha remarcat a Europa Press Televisió que pràcticament tots els dies matriculen alumnat ucraïnés. Aquesta matrícula sobrevinguda va començar a notar-se ja al cap de poques setmanes de començar la guerra. En una primera fase, recorda el docent, eren famílies que majoritàriament ja tenien una segona residència a la zona i que es van decidir per aquesta ubicació perquè els resultava molt més senzill trobar acomodament.
Ja en una segona onada, entre els mesos d’abril i maig del 2022, van començar a arribar famílies d’un perfil socioeconòmic diferent, que el feien a través de l’ajuda d’organitzacions humanitàries i que ja no tenien aquesta facilitat per a trobar domicili.
«Anímicament, arribaven en un moment complicat, amb una realitat molt difícil per a ells», rememora el director que subratlla els esforços per a acollir a aquests menors «en les millors condicions possibles».
«Ens trobem davant un repte de dimensions desconegudes: hem ampliat espais i demanat recursos extraordinaris que, així i tot, són manifestament insuficients», assevera Albadalejo. En aquest sentit, incideix que la principal barrera a la qual s’enfronten aquests alumnes és la idiomàtica, però, no obstant això, el programa d’auxiliars de conversa d’ucraïnés del Ministeri d’Educació -que va aportar 55 professionals al sistema educatiu valencià- no ha tingut continuïtat enguany.
«Aquests auxiliars exercien un paper molt important, també en l’acolliment emocional i d’intermediació amb les famílies, que és un procés educatiu és una cosa fonamental», ha subratllat el director de l’institut.
Exemple de pluralitat
L’IES Mediterrani de Torrevella és un exemple de pluralitat, ja que a les seues aules hi ha representació de 35 nacionalitats diferents i, afortunadament, «hi ha una convivència i els conflictes que es donen són els propis d’un centre amb més d’un miler d’alumnes», assenyala l’equip directiu.
Aquesta convivència també existeix entre els alumnes d’Ucraïna i de Rússia, aquests últims en nombre creixent. En concret, el 9 de febrer del 2023 hi ha 4.496 alumnes russos no universitaris, quan en el curs 2019-2020 eren 2.886; el 2020-2021 arribaven a 3.025, i el 2021-2022, 3.720.
El director de l’institut defineix la relació entre l’alumnat ucraïnés i rus com «de col·laboració fluida». «No hi ha cap mena de conflictivitat», assegura aquest professor, que comenta que els joves comparteixen les classes d’espanyol i, fins i tot, aquest bon clima es trasllada a famílies que es donen suport a l’hora de fer els tràmits administratius.
Torrevella ha registrat un augment de la població ucraïnesa des que va començar la guerra, una cosa que han notat comerços especialitzats en la venda de productes d’alimentació ucraïnesa que veuen com el 90% del seu negoci funciona gràcies a l’arribada de refugiats.
