Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, ha fet públic que els guanyadors dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2023 són Àlex Torres Tomàs i Fermín Sales Segarra ex aequo en la categoria personal, per l’obra d’investigació etnomusicològica Fil de la memòria. El romancer tradicional a les comarques de Castelló i el projecte multimèdia El Maestrat filmat, respectivament, i l’associació Connecta Natura en la categoria de col·lectiu, per la consolidació del projecte de prospecció, conservació i revalorització de les varietats fruitals i hortícoles tradicionals.
El jurat reconeix la iniciativa de l’investigador i músic Àlex Torres i del creador audiovisual Fermín Sales amb el Premi Alfred Giner Sorolla 2023, per «la recuperació i estudi del patrimoni del romancer, en el primer cas, i de museïtzació multimèdia del patrimoni cinematogràfic comarcal, en el segon», ja que «tots dos projectes preserven i projecten alhora la memòria i la cultura popular del Maestrat». Quant a la iniciativa de Connecta Natura amb el Premi Seidia 2023, ha tingut en compte «els nombrosos projectes desenvolupats per a crear el banc de llavors d’hortalisses i la prospecció, recuperació i valoració en el mercat de les varietats tradicionals de fruitals del Maestrat i de la resta de comarques del nord del País Valencià».
En aquesta novena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Alexandra Usó i Cariñena, presidenta d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Josep Manuel San Abdón Queralt, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2022; Fèlix Segarra Beltran, en representació de Cuinatur, premi d’honor Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva 2022; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu.
L’acte de lliurament tindrà lloc a la plaça de l’església de la Jana el dissabte 27 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir-hi caldrà inscriure’s en el formulari que es publicarà a la web.
Fil de la memòria. El romancer tradicional a les comarques de Castelló
L’obra Fil de la memòria. El romancer tradicional a les comarques de Castelló, ha estat editada el 2022 per l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i és el primer número de la col·lecció «Patrimoni Musical Valencià». Es tracta d’una investigació presentada en dos volums de 1.072 pàgines que organitzen de manera sistemàtica un corpus de romanços cantats que Àlex Torres ha arreplegat durant dues dècades a partir del treball de camp que ha dut a terme en l’àmplia àrea que és objecte d’estudi, dins de la qual hi figura el Maestrat.
La publicació es divideix en dues grans parts; una, destinada a descriure, contextualitzar i analitzar la recerca etnomusicològica i l’edició, i, una altra, destinada a l’edició de les 826 versions de romanços recollits, dels quals 333 pertanyen a la comarca del Maestrat. El treball d’Àlex Torres ha compilat les modes temàtiques, lingüístiques i musicals presents en els romanços tradicionals, tot en un moment que representa el tram final de pervivència i amb la necessitat de dur a terme, en alguns casos, un treball d’arqueologia. Amb tot, ha acumulat un total de 156 diferents entre els més de vuit centenars de romanços, dels quals 34 s’expressen exclusivament en llengua catalana, una xifra que ha facultat l’investigador a emetre valoracions sobre l’èxit de la transmissió del romancer en castellà, en preeminència a conseqüència de la minorització lingüística en què viu el valencià des de fa segles.
Àlex Torres (Vila-real 1981) és mestre diplomat en l’especialitat de música per la Universitat Jaume I. En paral·lel, ha desenvolupat una àmplia tasca d’investigació sobre la tradició musical i folklòrica valenciana. És conegut com a cantador amb els sobrenoms El Roget de Vila-real o El Xiquet de la Plana; a més, també és músic de corda, sol actuar amb la bandúrria o la guitarra. Des de l’any 1995, és membre del grup de danses El Raval, de Vila-real, una entitat que li va permetre entrar en contacte amb la transmissió del cançoner popular, les danses tradicionals i els bureos, és a dir, les festes populars del Maestrat.
El Maestrat filmat
El projecte de museïtzació multimèdia El Maestrat filmat té com a objectiu la salvaguarda de les imatges fílmiques de fons particulars que retraten la comarca del Maestrat. Fermín Sales va iniciar aquest pla de recuperació cinematogràfic amb el suport del Grup de Recuperació de la Memòria del segle XX de Benassal el 2016 i, per desenvolupar-lo, a l’any següent, va comptar amb el suport de la Beca Hàbitat Artístic de l’Ajuntament de Castelló de la Plana. Fins l’actualitat, el projecte ha originat diferents productes, entre els quals en destaquen tres, un documental interactiu, un curtmetratge documental i diverses exposicions en format vídeo. El documental interactiu El Maestrat Filmat – La Memòria Rescatada va ser estrenat el 2019 a l’Open City Documentary Festival de Londres, el va produir Los Sueños de la Hormiga Roja S.L., el va subvencionar l’IVC i va estar participat per la Fundació Caixa Castelló i l’Ajuntament d’Albocàsser.
El projecte El Maestrat filmat recupera més de vint hores de gravació de divuit arxius particulars que recullen imatges de pobles de la comarca, com ara Ares del Maestrat, Benassal, Catí i, especialment, Albocàsser, en un període temporal de seixanta anys, entre la dècada dels trenta i la dels vuitanta del segle XX.
Fermín Sales (Albocàsser, 1990) és creador audiovisual especialitzat en no-ficció, llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Jaume I, i especialitzat en el Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, per al treball final del qual va confeccionar el documental El viatge Glauber (2015). A banda de la direcció d’El Maestrat Filmat – La memòria rescatada (2019), el curtmetratge documental El Maestrat Filmat (2022) i les exposicions fílmiques Memòries adaptades a cada espai, ha produït el projecte documental multiplataforma Territori de Transhumància (2021), finançat per l’IVC. A més, des del 2022 treballa en el projecte Solsida, també amb participació de l’IVC, al qual es dedica actualment gràcies a una residència artística d’investigació en el Consorci de Museus valencians.
Conservació i revalorització de les varietats fruitals i hortícoles tradicionals
Connecta Natura és una associació sense ànim de lucre, creada el 2014, que treballa per promoure l’agroecologia en tot el procés, des de la producció fins al consum, ocupant-se també de l’educació i la sensibilització ambiental, la recuperació, conservació i revalorització de la biodiversitat cultivada, la conservació de la biodiversitat silvestre i el desenvolupament rural agroecològic. Connecta Natura està implicada en la transició del sistema agroalimentari cap a una gestió sostenible de l’entorn natural i dels sistemes agrícoles perquè mantinguen viva i activa la ruralitat.
La iniciativa s’ha desenvolupat amb programes com ara «Empelts de la Memòria» (2019-2021), finançat amb una ajuda de la Conselleria d’Agricultura per recuperar varietats locals en risc de desaparèixer i per crear un arborètum, i «Radiant» (2021-2025), finançat per la Comissió Europea per fer valdre els cultius europeus infrautilitzats. A més, aquest projecte es completa amb el que s’encarrega de la dinamització de jornades, fires i congressos perquè també s’ocupa de la promoció del consum ecològic, de la sobirania alimentària i de la revalorització de les varietats tradicionals. És a partir d’aquesta altra branca paral·lela que Connecta Natura ha desenvolupat els programes «ViuDiversitat» (2021), dirigit a sensibilitzar i promocionar l’ús i el consum de les varietats tradicionals, i «Connecting Roots» (2021-2022), a fi de contribuir a la recuperació, salvaguarda i promoció de les varietats fruitals i hortícoles tradicionals mitjançant una Xarxa de Guardianes de Varietats i Coneixements Tradicionals del Maestrat i de la resta de comarques del nord del País Valencià.
Connecta Natura és una entitat d’activistes de la terra compenetrats i decidits que s’han fet dignes del Premi Seidia 2023 per la recuperació i revitalització del consum conscient de varietats de fruitals i hortícoles tradicionals, tot aportant una perspectiva de gènere, visibilitzant les tasques de les dones, i una perspectiva lingüística, per fer ús del valencià com a mitjà de comunicació habitual dels diversos projectes de l’entitat.
L’equip tècnic involucrat en el desenvolupament dels projectes de Connecta Natura el 2022 el conformaren almenys set especialistes encarregats d’una o diverses àrees de responsabilitat: Pau Agost-Andreu, David Navarro-Miró, Laia Baró Gómez, Alejandro Aguilar Català, Darío Fornas Pérez, Paula Chirivella Fabra, Agustí Ivorra-Cano i Iris Verge Ferrer.
