El PSPV alerta que À Punt, “després de l’assalt de PP i Vox“, “ha destruït el camí fet des de la seua primera emissió el juny del 2018”. “Hem passat d’uns informatius que van aconseguir, durant la dana, una audiència del 22%, a una programació mensual que ara no supera el 2,1% de share“, subratlla, i acusa el Consell d’haver “desaprofitat les sinergies que van portar À Punt a tancar l’any 2024 amb rècord d’audiències”.
L’abril del 2024, eren habituals les audiències al voltant del 7% o el 8% de la quota de pantalla. I això era abans de la dana, quan la cobertura ràpida i en directe va elevar les xifres de la televisió pública valenciana fins a números mai vistos, amb un rècord del 14% el 30 d’octubre i pics de més del 25%, convertint-se aquells dies en la primera opció informativa dels valencians. Els quatre dies amb més audiència de la història d’À Punt es concentren entre el 29 d’octubre i l’1 de novembre.
“El Canal 9 de Zaplana i Camps”
Per això, la portaveu socialista de Radiotelevisió Valenciana a Les Corts, Mercedes Caballero, exigeix al Consell “canviar el rumb i defensar la radiotelevisió com un servei públic”, ja que considera que “les polítiques sectàries de Carlos Mazón estan allunyant els valencians i les valencianes de la seua radiotelevisió pública”. “No ens podem permetre un mitjà públic que cada dia s’assembla més al Canal 9 de Zaplana i Camps“, assevera.
“Un any després de la reforma legislativa duta a terme per la Generalitat, veiem com s’han complit els pitjors auguris: À Punt va camí a convertir-se en una còpia d’aquell Canal 9 que estava al servei dels interessos del Partit Popular“, denuncia.
“Anul·lar el valencià”
A més, remarca que els nous gestors de la radiotelevisió pública valenciana “renuncien al valencià i a la imparcialitat, mentre augmenten les pressions als treballadors i baixen les audiències”.
Caballero retreu a Mazón que “haja renunciat al pilar fonamental de la corporació en anul·lar el valencià com a llengua vehicular i prioritària“, mentre defensa que “els mitjans públics autonòmics no sols han d’utilitzar la llengua pròpia, sinó servir d’eina de formació i divulgació”. “Els nous gestors d’À Punt tornen a considerar el valencià com a llengua de segona“, lamenta.
Així mateix, considera “indignant” que en l’eina bàsica de comunicació d’À Punt “s’incorporen picades d’ullet a entitats contràries a la normativa oficial de la llengua de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i fins i tot des de la direcció es defense ‘un ús espontani del llenguatge’ per al valencià“.
“Funcions de portaveu de Mazón”
Respecte a la imparcialitat que han de seguir els continguts, la diputada del PSPV sosté que “els canvis visibles en el tractament de la informació no tenen una altra explicació que una presumpta pressió als professionals“. Lamenta així que “els valencians hem passat de comptar amb un mitjà compromés amb el servei públic que informava amb la veracitat i l’objectivitat pertinent, a un servei que respon més a funcions de portaveu del Consell de Mazón“.
La parlamentària també veu significativa l’eliminació de qualsevol referència en el nou llibre d’estil de l’ens al canvi climàtic, “malgrat la dana”, a la violència masclista o al maltractament animal; “una certificació més que des de l’actual Consell del PP s’assumeixen els principis defensats pel partit de la ultradreta”. “Només ens falta que en les tertúlies polítiques conviden a negacionistes de la ciència”, alerta.
