Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El Consell Valencià de la Joventut (CVJ) i la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió del País Valencià (EAPN, en les sigles en anglès) han alertat que la joventut és el sector demogràfic amb major risc de pobresa i exclusió, junt amb la infància, amb una taxa de pobresa del 22,7% entre el col·lectiu de 16 a 29 anys.
Les dos entitats apunten a l’atur i la precarietat laboral com les principals causes de la taxa de pobresa que presenten les persones joves, xifra que es desprén de l’informe «El Estado de la Pobreza. Seguimiento del indicador de Pobreza y Exclusión Social en España 2008-2020», elaborat per EAPN.
Per davant d’aquest col·lectiu, i en primera posició en el rànquing, es troben les xiquetes, xiquets i adolescents menors de 16 anys que presenten una taxa de pobresa del 27,6%, la més elevada de tots els grups d’edat i set punts percentuals per damunt de la mitjana.
L’informe també analitza la taxa AROPE (At Risk of Poverty and/or Exclusion), que mesura el risc de pobresa i exclusió emprant tres indicadors: la taxa de pobresa, la Privació Material Severa (PMS) i la baixa intensitat de treball per llar. La joventut, amb la infància, lidera dos d’aquests marcadors.
Així, les xiquetes, xiquets i adolescents menors de 16 anys presenten una taxa AROPE del 31,2%, la més elevada de tots els grups d’edat, seguides molt de prop per les persones joves d’entre 16 i 29 anys amb un valor per a aquest indicador del 30,3%.
D’altra banda, la PMS (Privació Material Severa) se situa en el 9,3% entre les persones de 16 a 29 anys, un 33% més elevada que la taxa mitjana i és la xifra més alta de tots els grups d’edat.
De fet, la taxa d’aquest col·lectiu és, per a cada any, entre un 20% i un 45% més elevada que la taxa mitjana del conjunt de la població. A més, no es pot oblidar que xiquetes, xiquets i adolescents menors de 16 anys ocupen la segona posició en aquest rànquing de pobresa material.
Atur juvenil i precarietat laboral
L’informe de l’EAPN apunta a les elevades xifres d’atur juvenil i a la gran quantitat de treballs a temps parcial que tenen les persones menors de 30 anys com les causes principals de la preocupant taxa de pobresa que presenta el col·lectiu jove. Aquest grup de població, que és, precisament, aquell en el qual la taxa de risc de pobresa ha crescut de manera més destacada, registra les dades més elevades tant d’ocupació a temps parcial com d’atur.
«El risc de pobresa i exclusió continua sent una realitat quotidiana per a una gran part de la nostra societat, especialment entre les persones joves a conseqüència de la situació precària que ens envolta», ha alertat la responsable d’Acció Social del CVJ, Sonia Gil.
En aquest sentit, Gil ha assenyalat la necessitat d’«engegar mesures que garantisquen la redistribució de la riquesa i la creació d’ocupació de qualitat per a la joventut», així com d’implementar «polítiques públiques que defensen per a totes i tots una vida digna».
Aquestes dades posen de manifest una de les màximes que el CVJ sempre ha reivindicat. «No es tracta únicament de crear ocupació, sinó de crear ocupació de qualitat. Unes bones condicions en el treball, amb salaris dignes i contractes estables són la millor política de lluita contra la pobresa que es pot engegar des de les institucions», ha apuntat Gil.
Per la seua banda, la presidenta de l’EAPN al País Valencià, Lola Fernández, ha assegurat que «la pobresa és una decisió política». I ha afegit: «Hem d’establir polítiques a mitjà termini per a la seua erradicació i d’emergència per a moltes famílies i joves que necessiten una resposta hui».
«En aquesta dècada el creixement del PIB i de l’ocupació no han sigut suficients», ha assegurat Fernández, qui ha apuntat altres qüestions que influeixen en la reducció de la pobresa com la redistribució de la riquesa, polítiques d’ocupació inclusiva, el salari i ocupació decents, serveis socials de qualitat, el repartiment més igualitari de les recuperacions, una fiscalitat justa que faça factible la inversió social equitativa i un percentatge significatiu dels Fons Europeus per a combatre la pobresa i l’exclusió.
