“Comunicat oficial per als afectats per la dana”, així comença un senzill missatge de text que ha corregut com la pólvora entre els whatsapps de la zona zero. El missatge que inclou l’escut de la Generalitat i assegura que va signat digitalment per “l’advocat de la Generalitat Miguel Ángel Cervera Tortosa” -un nom real- anuncia unes “mesures econòmiques extraordinàries per la dana” que poden oscil·lar entre els 10.000 i els 100.000 euros “en funció de la valoració tècnica dels danys patits”.
Es promet una “tramitació ràpida” per la “sol·licitud exclusivament per Whatsapp”. I encara que s’avisa que “pròximament es publicarà un número habilitat”, al mateix missatge ja s’ofereix un número de telèfon mòbil. El temps de sol·licitud acabarà el 10 de març.
Des de la conselleria d’Infraestructures s’ha confirmat a les associacions d’afectats per la dana que el missatge és fals i que no s’ha aprovat cap nou paquet d’ajudes amb aquestes característiques.
Una estafa de falses inversions?
Des de Diari la Veu hem volgut descobrir quin sentit podrien tenir aquest tipus de missatges i si podrien ser una estafa.
El primer que s’ha fet ha estat contactar per Whatsapp amb aquest número de telèfon amb dos missatges -des de dos números diferents-, el primer fent-se passar per un afectat que vol accedir a les ajudes, el segon, preguntant directament “si és una estafa”. Això ha estat sempre per missatge, ja que ningú respon en cas de telefonada.
L’usuari de Whatsapp utilitza l’escut de la generalitat com a imatge de perfil i un enllaç al web també de la Generalitat però de tal forma que done error si s’hi intenta accedir.
En tots dos experiments, la resposta ha estat la mateixa. Un missatge automàtic -sempre en castellà- assegura que és “el canal oficial d’informació sobre les ajudes per la DANA” i demana dades com els noms, municipi i danys que s’han patit”. Responem insistint i aportant les dades qe requereix. Un segon missatge demana més detalls com ajudes públiques ja rebudes, tipus dels bens afectats o adreces o matrícules dels immobles o vehicles danyats. Tornem a respondre omplint els detalls demanats.
A partir d’ací la resposta ja serà en bucle, el mateix missatge repetit, que acaba amb un “gràcies per la seua paciència” i “quedem a l’espera de la informació”. Després, silenci.
Poca estona després de les primeres interaccions amb el suposat número de la Generalitat, algú que no és a l’agenda dels periodistes hi contacta. En un cas per Telegram -el clàssic missatge d’una xica jove preguntant “com estàs?”-, en un altre incloent-lo en un grup de Whatsapp. La cosa es posa un poc més interessant.
El grup de Whatsapp s’anomena Cuantia IA_15 i hi ha una trentena de membres, cinc dels quals són administradors. L’única activa del grup signa com a Sofia Silva i administra el grup des de dos números diferents. Estan ubicats a l’estat espanyol, mentre que els de la resta d’administradors es troben a Uganda, Zimbàbue i Indonèsia. La resta de membres no administradors tenen en pràcticament tots els casos números espanyols.
Només introduir-te al grup et rep un missatge sobre assessorament financer i accions. Seguidament, una membre identificada com Adriana pregunta “què és aquest grup?”. Ràpidament, un altre membre sense nom respon: “Sembla que és un grup d’intercanvi d’accions. Ja he fet clic a l’enllaç d’invitació dalt per unir-me al grup intern”. Vaja, tot un clàssic dels venedors d’ungüents miraculosos: un suposat espectador neutral que ha provat el producte i li ha agradat tant que ja vol repetir.
El grup tampoc té més activitat -curiosament tampoc baixes- que els missatges regulars de Sofia Silva amb suposada informació financera i un enllaç per formar part de la “Comunitat d’Anàlisi Borsària”. Ningú ha respost a les preguntes de més informació sobre el grup o com i per què s’hi ha inclòs el meu número. Un intent de posar-se en contacte per privat amb altres membres tampoc ha donat resultat, per ara.
Així que seguim estirant del fil i demanem unir-nos a la “Comunitat d’Anàlisi Borsària”, un nou grup de Whatsapp format per unes 90 persones, gestionada per la mateixa Sofia Silva, i, segons la informació que ofereix el mateix grup, “dirigida pel professor Ignacio Requena”. El grup no pareix tenir massa activitat, però als pocs minuts de clicar l’enllaç comencen els missatges privats.
El primer que es posa en contacte és un número del Regne Unit gestionat per Anna, que ofereix formar part d’un altre grup, aquesta volta VIP, però només accessible a “inversors seriosos”, per la qual cosa es demana informació sobre l’edat, si es posseeixen accions i plataforma de trading que es fa servir. Cal respondre en només 24 hores.
Seguim. Ara preguntem directament per a qui són. Per primera volta en tot el procés hi ha la sensació que respon un ésser humà, encara que la conversa és aspra. Exigeix les respostes a les preguntes de forma immediata i incisiva, i al mateix temps intenta evitar respondre a les qüestions sobre l’objectiu del grup, els serveis que es presten o la relació amb el primer grup, Cuantia IA_15. A partir d’ací la comunicació deixa de ser fluïda i l’últim missatge és, literalment, “niyeshiniubi shangzhaibanpingguo4”.
El segon és la ja coneguda Sofia Silva, que es presenta com a “assistent exclusiva del professor Ignacio Requena del grup JUMP TRADING EUROPE BV”, que segons el portal de la CNMV és una empresa de serveis d’inversió, radicada en Holanda i fundada el 2018. Una altra cerca de l’empresa juntament amb el nom d’Ignacio Requena només aporta un resultat: un article del mateix Requena al web d’una agència de notícies especialitzada a donar servei a start up. Ni perfil a Linkedin -la xarxa social més habitual en aquests cercles, ni cap altra menció. L’enllaç al web de l’empresa és bloquejat per l’antivirus que el considera “extremadament perillós”,
Tampoc Sofia Silva respondrà a la pregunta de com el telèfon del periodista va acabar al grup Cuantia IA_15. De fet, la pregunta sembla tenir el poder d’acabar amb totes les converses. Ens quedem sense saber què és exactament el grup d’anàlisi d’inversions i si és una estafa o de quin tipus.
La suplantació d’organismes oficials
Des del Consell General dels Col·legis de Gestors Administratius alerten que han detectat un “gran increment” de les estafes que suplanten l’administració i altres entitats oficials.
“Estem davant un canvi de paradigma. Ja no parlem de fraus bastos o fàcilment detectables. Hui les estafes estan perfectament construïdes, utilitzen llenguatge administratiu, documents idèntics als oficials i canals de comunicació que el ciutadà reconeix com a fiables”, ha assenyalat Fernando Santiago, president d’aquest Consell.
Explícitament fa referència a un intent d’estafa massiva detectada recentment que simula una comunicació de la Seguretat Social.
Si bé en la majoria d’aquests casos, els estafadors demanen directament informació personal i bancària, en el cas dels afectats de la dana, malgrat que el mecanisme de suplantació d’una administració és el mateix, l’objectiu seria acumular número de telèfon per tal de fer un spam que, a priori ha de semblar totalment deslligat de la primera acció.
