Escola Valenciana i les Unitats per l’Educació Multilingüe (UEM) presenten aquest dimarts l’informe “2025/2026: Distribució de les unitats docents”, una anàlisi que posa el focus en les conseqüències de la consulta sobre llengua base i en l’aplicació de la Llei 1/2024, coneguda com a ‘llei de llibertat educativa’. El treball aporta un marc objectiu per a avaluar amb precisió l’estat real dels centres, detectar-ne mancances i identificar desviacions respecte de les previsions normatives, amb la voluntat de reorientar les polítiques educatives i lingüístiques a partir de mesures concretes.
Segons les principals conclusions, la configuració d’unitats docents per raó de la llengua base —tal com estableix el nou sistema— pot generar dinàmiques de segregació entre l’alumnat i posar en risc la cohesió territorial del País Valencià. L’informe adverteix que l’estructura de grups separats per llengua, en compte d’assegurar la convivència de models i la igualtat d’oportunitats, pot tendir a concentrar perfils socials i lingüístics en aules diferents, amb l’efecte col·lateral d’una escola menys integradora.
A més, les UEM remarquen que els percentatges de valencians previstos per la Llei 1/2024 no garanteixen, per si sols, la competència plena al final de les etapes, tal com exigeixen la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) i la Llei Orgànica d’Educació. L’informe recorda que l’assoliment de les competències lingüístiques depén de variables com la continuïtat d’ús vehicular, la formació i estabilitat del professorat, el projecte lingüístic de centre i el context sociolingüístic, factors que queden debilitats si el model es fragmenta en funció d’una consulta puntual.
Malgrat l’escenari advers que descriuen, les entitats signants destaquen un element clau: el fort atractiu social que manté el valencià. Més de la meitat de les famílies que participaren en la consulta impulsada per l’Administració triaren el valencià com a llengua base per als seus fills i filles. Aquesta dada, apunten, desmenteix el tòpic d’un suposat rebuig social i reforça la idea que la comunitat educativa està disposada a apostar per models que asseguren un aprenentatge efectiu i equitatiu de les dues llengües oficials.
L’acte de presentació, obert a la comunitat educativa, comptarà amb la participació de Rosanna Martínez, presidenta d’Escola Valenciana; Jordi Antolí, de la UEM de la Universitat d’Alacant, i Alícia Martí, de la UEM de la Universitat de València. Després de la presentació, s’obrirà un torn de preguntes per a resoldre dubtes i recollir aportacions. Les entitats animen docents, equips directius, famílies i estudiants a assistir-hi, atés que la sessió vol servir per a fixar les línies de treball del pròxim curs i per a proposar ajustos que garantisquen la competència lingüística, l’equitat i la cohesió social al sistema educatiu valencià.
