Diverses organitzacions socials de defensa dels drets de les persones migrants han elaborat l’informe «Discriminació quotidiana per racisme i xenofòbia a València», un document segons el qual l’administració pública és «el principal agent discriminador» a la ciutat i la seua àrea metropolitana.
En la presentació que s’ha dut a terme aquest dimecres, en el marc del Dia Internacional de les Persones Migrants, les entitats que hi han participat, CEAR PV, CEPAIM, Rumiñahui i València Acull, han denunciat l’augment el «racisme» en les administracions públiques i han alertat que «s’hi ha instal·lat la por en comptes de la solidaritat».
El representant de l’informe i membre de València Acull, Paco Simón, ha advertit que «les polítiques i pràctiques de l’administració i del funcionariat són les principals causants de discriminació a la població migrant i, sobretot, de la població migrant en situació irregular».
En aquest sentit, els diferents col·lectius han coincidit a apuntar que les institucions públiques tornen a ser els qui més han discriminat aquesta població segons els casos recollits al llarg de l’any. Així mateix, han remarcat el fet de no disposar de dades estadístiques sobre aquests casos, ja que asseguren que «entre el 80 i el 90% dels casos de discriminació o d’incidents relacionats amb delictes d’odi no es denuncien».
Entre les causes d’aquesta situació assenyalen «la por de represàlies de l’agressor o de la mateixa policia per la possibilitat que se’ls incoe un procediment d’expulsió; la desconfiança cap a les autoritats, o el desconeixement dels recursos per a denunciar», entre altres.
D’aquesta manera, el document fa una radiografia dels huit àmbits on més casos de racisme s’han detectat enguany: el padró; les cites en estrangeria i asil; pràctiques policials; identificacions per perfil ètnic i racial; sanitat pública; entitats bancàries; habitatge, i CIE de Sapadors.
Dificultats per a empadronar-se
Respecte del padró, l’associació Rumiñahui ha exposat la «greu deficiència» del sistema de cites per a accedir al padró municipal, tant per internet com per via telefònica, que fa «molt difícil» aconseguir un torn per a empadronar-se.
En aquest sentit, han destacat que en els casos d’urgència, en els quals el padró és «indispensable» per a efectuar algun altre tràmit, les persones que acudeixen sense cita poden arribar a esperar «fins a quatre hores» per a ser ateses.
També retreuen que, malgrat que l’Ajuntament de València té establit un procediment especial d’empadronament per als casos que no s’ajusten als requisits exigits en relació amb l’habitatge, aquest no s’aplica, de manera que «moltes sol·licituds es demoren fins a un any a ser resoltes i transcorregut aquest temps la policia fa una visita al domicili i ho notifica al propietari, qui pot manifestar la seua falta de voluntat d’empadronar la persona en situació vulnerable i exigir el seu desallotjament».
Compra de cites
Per part seua, l’organització MPDL ha censurat el «col·lapse» en les cites d’estrangeria i asil que des de la pandèmia van deixar de ser presencials i només poden sol·licitar-se via e-mail o telefònica però que «no funcionen mai» correctament.
«Moltes persones han hagut de recórrer a la compra de cites en el mercat clandestí perquè sense cita no es pot aconseguir residència, ni documentació i, per tant, tampoc possibilitat de cotitzar, llogar un pis o obrir un compte en el banc», han assegurat.
Així mateix, des de MPDL denuncien el tracte «discriminatori i humiliant» de molts funcionaris que «obliguen persones negres a blanquejar les seues cares en les fotos de carnet per a fer-los la Targeta d’Identificació Estrangera».
Problemes d’accés a l’habitatge
Quant a l’accés a l’habitatge, la fundació CEPAIM ha apuntat el racisme en l’accés a l’habitatge que dificulta en moltes ocasions que es lloguen cases a les persones migrants o se’ls exigeix una sèrie de requisits diferents que a la població nativa.
A més, també insisteixen que més enllà de les traves per a accedir a l’habitatge, una vegada obtenen una residència, s’enfronten al racisme dels seus veïns que «no volen conviure amb immigrants en el mateix bloc». Segons CEPAIM, aquestes situacions deriven en què els veïns «assetgen i difamen» les persones migrants perquè aquestes abandonen la casa en la qual viuen.
En aquesta línia, la fundació també denuncia la mala praxi en la sanitat pública que, en molts casos, incompleix la llei i no els atenen en les condicions que deurien o posen problemes a l’hora de sol·licitar la targeta sanitària.
Una altra de les dificultats a les quals s’enfronta la població migrant és l’accés a un compte bancari. L’organització CEAR PV ha subratllat que quan es tracta d’accedir a un compte bàsic per a poder treballar i així domiciliar la nòmina, les entitats bancàries «incompleixen la normativa».
Pràctiques policials abusives
Quant a les pràctiques policials abusives, l’associació RIS ha identificat un augment en les identificacions per perfil ètnic i racial.
En aquesta línia, han indicat que el perfil «més parat i identificat» respon al d’«un home d’entre 16 i 40 anys» percebut com a «magrebí, negre, llatí i gitano» i han denunciat la inseguretat jurídica que pateixen les persones migrants quan acudeixen a la policia a denunciar l’extraviament dels seus passaports, ja que considera que se’ls sanciona en el seu procés de regularització.
Finalment, CIE NO ha criticat el funcionament arbitral del centre que priva de drets als interns que pateixen «agressions, maltractaments i vexacions».
