Acció Ecologista-Agró ha localitzat aquest estiu exemplars de cloïssa asiàtica, que té el nom científic de corbicula fluminea, al riu Cànyeles durant la realització del cens anual de tortugues autòctones en aquest riu que connecta la Vall d’Albaida amb la Costera.
Segons indiquen, la troballa s’ha fet al llit sec del riu, i en un tram d’uns cent metres, prop de l’antic pont del ferrocarril, on actualment hi ha la via verda. La cloïssa asiàtica, expliquen des de l’entitat ecologista, és un bivalve originari d’Àsia, d’Austràlia i d’Àfrica amb «una colonització ràpida i de llarga distància que, a través del transport de sentines, del comerç de recursos alimentaris, de l’alliberament d’esquer, de la indústria d’aquaris i de l’autoestop mediat per antropogènics, s’ha estès pels hàbitats d’aigua dolça d’Europa i d’Amèrica».
També des d’aquesta organització expliquen que les adaptacions del cicle vital i els trets reproductius d’aquest mol·lusc permeten que es formen densitats poblacionals massives quan envaeixen un nou hàbitat o després d’estar subjectes a l’estrès ambiental, de tal manera que s’ha convertit en una de les cent espècies invasores més perilloses del món.
Per tant, reconeixen que la seua presència és una notícia dolenta per al riu Cànyoles, i Acció Ecologista-Agró ha informat de la troballa a la Conselleria de Medi Ambient, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a l’Ajuntament de Xàtiva.
Possibles amenaces
Acció Ecologista-Agró apunta que les cloïsses asiàtiques tenen «un gran impacte econòmic i ecològic», sobretot per les obstruccions en les canonades d’entrada i filtració d’aigua i pels danys a les plantes que generen electricitat, ocasionant així «problemes de gestió i pèrdues per a la indústria del turisme». Des del col·lectiu alerten que les infraestructures afectades per la cloïssa asiàtica són recuperables, encara que siguen costoses, però que «les afectacions al medi ambient causades per aquest invasor poden ser irreversibles».
Els efectes negatius d’aquesta espècie es noten més en les poblacions de mol·luscos natius, competint per l’aliment i desplaçant-los amb la seua activitat de bioturbació i excavació. «Però també poden afectar indirectament la resta de flora i fauna en alterar la química de l’aigua amb els seus excrements i per la deposició de petxines, augmentant la concentració de nutrients i de calci», uns canvis de composició que s’han relacionat amb la disminució de poblacions de macròfits submergits aquàtics i que poder derivar en modificacions de tot l’ecosistema.
Per últim, com a mètodes per a controlar o erradicar les cloïsses asiàtiques, Acció Ecologista-Agró proposa barreres bentòniques, dragatge per succió i mol·lusquicides químics en forma de potassi. «Se suggereix que la integració d’aquests mètodes podria donar els resultats més efectius», tot i que «la realitat és que la implementació d’aquestes pràctiques de gestió són fiscalment costoses, necessiten moltes hores de treball i comporten degradació ambiental».
