Alacant és la segona demarcació provincial de l’Estat espanyol amb màxim nivell de pobresa relativa. Això vol dir que és la segona demarcació amb més població amb una renda per sota del 60% de la mitjana estatal. Al seu torn, el País Valencià és la sisena autonomia de l’Estat que menys oportunitats de renda ofereix a la població.
Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi «Distribució geogràfica de la renda de les llars a Espanya», presentat aquest dilluns per part de la Fundació Ramón Areces i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). A la roda de premsa hi han participat el director adjunt d’investigació de l’IVIE, Joaquín Maudos, i els autors de l’informe, Carmen Herrero i Carlos Albert.
L’estudi analitza la prosperitat, la desigualtat i la pobresa de les llars espanyoles en base a les dades de l’Atles de Distribució de Renda de l’INE, amb dades del 2021, i atén aspectes com ara la prosperitat, la desigualtat i la incidència de la pobresa en base a diversos indicadors.
En comparació amb la resta de comunitats, el País Valencià està entre les que menys oportunitats de renda ofereix als seus habitants. En un indicador en què els 100 punts equivalen a les oportunitats generades pel territori més pròsper, el País Basc, el País Valencià se situa amb 62,6 punts.
Menys oportunitats per als joves
Per edat, en totes les comunitats autònomes la població amb menys oportunitats de renda és la més jove, mentre que els majors de 65 anys són els que més oportunitats en tenen, segons els autors de l’informe.
Al País Valencià, l’indicador d’oportunitats de renda ascendeix a 67,3 punts per als majors de 65 anys, 48,9 punts per als menors de 18 anys i 55,8 punts per a les persones en edat de treballar, entre 18 i 64 anys. Les dades mostren unes diferències lleugerament inferiors a la mitjana, amb 18,4 punts de distància entre les oportunitats de renda dels majors i dels joves.
Els autors de l’informe assenyalen que les pensions a l’Estat espanyol «són molt generoses» en comparació amb els salaris, perquè «es corresponen amb persones que van cotitzar amb treballs més estables dels que hi ha hui». A mesura que avancen els anys, aquesta diferència es reduirà però cap avall, degut a les pensions més baixes que tindran els treballadors actuals.
Igualment, les oportunitats de renda són majors per als homes que per a les dones en totes les comunitats i la diferència en l’accés a la riquesa es manté a nivell generalitzat. Al País Valencià «aquesta diferència és de les més reduïdes, però existeix», amb 60,9 punts per als homes i 58,5 per a les dones, i per tant el País Valencià se situa en el grup de les comunitats amb menor diferència de gènere, amb 2,5 punts.
Pobresa extrema
La desigualtat s’ha reduït al País Valencià des del 2015, però tot i així el 20% de la població més rica té un nivell d’ingressos 2,6 vegades major que el grup més pobre. La diferència el 2015 era de 2,9.
A més, «el País Valencià té bastants persones en pobresa relativa, però sobretot moltes en pobresa absoluta, una dada preocupant» perquè «tenim més pobres molt pobres dels que ens correspondria», ha dit Carmen Herrero. La pobresa relativa afecta els habitants que tenen una renda per sota del 60% de la mitjana, i la pobresa absoluta agrupa els habitants que tenen la seua renda per sota del 40% de la mitjana.
El País Valencià, d’aquesta manera, és la quarta comunitat de l’Estat amb més proporció de persones en pobresa extrema, i al seu torn és la segona que més ha reduït la pobresa extrema.
Desigualtat extrema a Alacant
Segons els autors de l’informe, mentre que les demarcacions de València i Alacant tenen nivells «intermedis» de desigualtat i d’oportunitats de renda amb «dades molt similars», la demarcació meridional té un nivell desigualtat «extrem» i una situació «dramàtica» que s’aproxima a la de províncies situades més al sud, com ara Almeria, Granada o Màlaga.
Les demarcacions de València i Castelló ocupen els llocs 25 i 26 en la classificació provincial per oportunitats de renda, però Alacant ocupa la tercera posició per darrere, només per damunt d’Almeria i Badajoz.
Alhora, Alacant és la segona demarcació de l’Estat amb més pobresa relativa, només per darrere d’Almeria, i es troba entre les quatre províncies amb més d’un 13% de població en risc d’exclusió social, amb un 13,9%. Segons Carmen Herrero, les dades de pobresa de la demarcació d’Alacant són «realment preocupants». A més, l’indicador de benestar situa la ciutat d’Alacant en l’últim lloc dins del grup de capitals de l’Estat espanyol que tenen entre 300.000 i 500.000 habitants.
Els municipis més desiguals del País Valencià també es troben a la demarcació d’Alacant, i són Torrevella (Baix Segura) i la ciutat d’Alacant. A Torrevella, per cert, quasi el 24% de la seua població estava en risc d’exclusió el 2021.
El turisme
Per últim, els autors de l’informe relacionen aquesta realitat amb el model productiu de la demarcació. Segons Herrero, «les regions, províncies i municipis amb excessiva dependència del turisme representen nivells baixos de benestar». Aquesta catedràtica d’Economia apunta que «els que viuen a Benidorm o Torrevella són les persones al servei dels turistes, els cambrers i les kellys, no els empresaris. Els habitants d’aquestes zones tenen salaris baixos, índexs de desigualtat molt alts i molta pobresa», ha criticat.
Carlos Albert ha abundat indicant que a la demarcació d’Alacant «les activitats productives es transfereixen menys al territori que altres activitats menys de servei i més industrials», i els autors de l’informe destaquen la necessitat de disposar d’estructures educatives i d’innovació com ara universitats, centres tecnològics i hubs per tal de millorar els nivells de renda de les ciutats.
