Les empreses dels megacreuers poden respirar tranquil·les. La setmana passada l’alcaldessa de València, María José Catalá (PP), va anunciar que prohibirien la parada dels grans creuers al cap i casal, definint aquests mitjans de transport marítim reconvertits en hotels com «ciutats flotants». Aquestes declaracions es feien després d’haver constatat la insostenibilitat provocada per l’arribada sobtada de creueristes a la ciutat i l’ocupació immediata dels carrers, a més de les conseqüències mediambientals.
L’alcalde d’Alacant, lluny de voler emular la seua homòloga valenciana, ha preferit aprofitar la situació i oferir el port de la ciutat als megacreuers que no puguen fer escala en altres ciutats pròximes, en clara referència a València. Així ho va dir Luis Barcala, també del PP, qui considera que Alacant «encara té marge de creixement». Celebra, a més, que segons les seues dades el sector dels megacreuers causa un impacte econòmic de més de seixanta milions d’euros anuals.
Enguany es calcula que a Alacant arribaran 230.000 creueristes. Diverses plataformes veïnals i comercials ja han alertat de les conseqüències d’aquest turisme que condiciona l’ocupació de la via pública, el trànsit i les aglomeracions en espais limitats, com ara el Mercat Central, on a més segons molts venedors aquests visitants no exerceixen una gran despesa i temen que els llocs de venda tradicional s’acaben convertint en botigues al gust d’aquests visitants.
Mazón dona la raó als dos alcaldes
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha donat la raó tant a Barcala com a Catalá argumentant que la realitat d’ambdues ciutats és diferent pel que fa a la capacitat d’acollida de megacreuers i pel que fa també a la velocitat de creixement del turisme. «Cada realitat municipal és distinta», ha dit el president de la Generalitat, qui ha felicitat als dos alcaldes, ambdós del seu propi partit, per gestionar el turisme a les seues ciutats «com correspon: amb sentit comú».
