Diari La Veu del País Valencià
Al Tall i dolçainers acomiaden Manolo Miralles amb «A Miquel Grau» i «El cant dels maulets» [Vídeos]

Aquest dilluns, 31 de juliol, els companys músics de Manolo Miralles, fundador d’Al Tall, han dut a terme un acte de comiat al Tanatori Servisa en què han cantant una adaptació de la cançó «A Miquel Grau». En la cerimònia laica hi han intervingut membres d’Al Tall i de Musicants, l’últim grup que va crear.

El músic Doctor Dropo ha assenyalat a Twitter que «el seu simbolisme, i l’absència d’una representació institucional suficient, fan d’aquest sepeli un primer toc de resistència contra la pobra sensibilitat cultural dels nostres governants».

Posteriorment, una colla de dolçainers i dolçaineres han rebut el fèretre del músic amb la Muixeranga i «El cant dels maulets», la cançó que tantes vegades va interpretar amb la mítica formació i que tantes vegades va emocionar el públic.

Una emoció que també s’ha sentit aquest migdia en l’últim comiat a un dels grans mestres de la música popular valenciana tal com es pot veure en el vídeo que ha compartit el professor de Sociologia, músic i escriptor Rafa Xambó a Twitter.

Manolo Miralles va morir aquest dissabte després de patir una malaltia. Nascut a Xàtiva el 1952, va començar de jove a tocar la bandúrria en la rondalla de la capital de la Costera. Va estudiar batxillerat a València i, posteriorment, va començar la carrera de Medicina a la Universitat de València. Paral·lelament, va iniciar carrera com a cantautor, i va ser finalista en un concurs de la cançó organitzat pel col·legi Salesians de València.

Durant el curs 1973/1974 va conéixer Vicent Torrent i Miquel Gil, amb els quals va crear Al Tall el curs següent. Quan van començar a treballar en equip, va decidir incloure-hi la bandúrria per a enriquir el so d’unes cançons compostes originàriament només amb guitarra. D’aquesta manera, es va interessar per l’aprenentatge de diferents instruments de corda (arxillaüt, baix elèctric sense trasts, busuki, llaudí, llaüt, mandolina i violí), de percussió (bendir, darbuka, djembé, pandero, tam-tam…) i de vent (com la dolçaina que sona en la Cançó de la llum) que conformen el so característic d’aquell conjunt.

Comparteix

Icona de pantalla completa