Tres de cada quatre mentides difoses després de la tràgica DANA de l’octubre passat van ser continguts falsos creats intencionadament per a enganyar i la gran majoria -entorn del 75%- es van escampar per xarxes com a X (antic Twitter), Instagram o WhatsApp. La majoria d’aquests missatges falsos tenien una forta càrrega emocional, dissenyada per a generar indignació, por o rebuig cap a les institucions.
Aquestes són algunes de les principals conclusions que arreplega un recent estudi -en el qual participa la Universitat Politècnica de València (UPV) i la VIU-, que analitza en profunditat com aquesta desinformació va condicionar la percepció pública de la tragèdia i va dificultar la resposta institucional.
Durant les setmanes posteriors a la devastadora barrancada, “no sols es van enfrontar les autoritats a una emergència climàtica sense precedents, sinó també a una crisi informativa marcada per la proliferació de faules, teories conspiratives i notícies falses”, subratllen des de la UPV.
La investigació ha sigut realitzada el professor Germán Llorca-Abad, professor titular del departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art de la UPV, en col·laboració amb el professor Alberto E. López Carrión, de la Universitat Internacional de València (VIU) i ha sigut publicada en la Revista Mediterrània de Comunicació.
Els autors van analitzar un total de 185 notícies publicades entre el 28 d’octubre i el 17 de novembre l 2024 en els diaris d’àmbit estatal i nacional amb més audiència, en les quals van identificar 192 informacions falses que van circular durant el període més crític de la catàstrofe.
Entre els casos més destacats figura la història sobre l’aparcament del centre comercial Bonaire, a Aldaia, on s’afirmava falsament que centenars de cadàvers jeien en vehicles submergits. Aquesta desinformació va ser impulsada per influencers i personatges mediàtics, i va tindre un gran ressò en plataformes com Instagram o TikTok.
També van proliferar narratives conspiratives que culpaven al Govern de destruir preses “construïdes pel franquisme”, o que acusaven l’Aemet d’ocultar informació sobre les pluges.
Segons l’estudi, tres de cada quatre notícies falses van ser continguts creats intencionadament per a enganyar, i es van difondre per xarxes socials obertes o tancades com a X, Instagram o WhatsApp.
“La majoria dels continguts tenien una forta càrrega emocional, dissenyada per a generar indignació, por o rebuig cap a les institucions”, assenyala Germán Llorca. En alguns casos, aquestes falsedats van procedir fins i tot de periodistes o col·laboracions en programes de televisió.
Entorns periodístics professionals
Precisament, l’anàlisi revela que el 28% de les notícies falses es van originar o van difondre des d’entorns periodístics professionals, una dada que planteja “seriosos dubtes sobre els filtres editorials en contextos de crisis”, adverteixen els autors, que en canvi destaquen el paper d’alguns mitjans que sí que van contribuir a desmentir falsedats.
Una nova estratègia ultra
Un de les aportacions més innovadores de l’estudi és l’aplicació d’un concepte que anomenen “diagonalisme”, una estratègia comunicativa que, segons els investigadors, va ser especialment visible en aquesta crisi.
Aquesta combina discursos d’extrema dreta amb missatges tradicionalment vinculats a l’esquerra, com la crítica al poder institucional o a les elits amb l’objectiu de connectar amb el malestar ciutadà des de múltiples angles ideològics i aprofitar la incertesa per a reforçar narratives de desconfiança.
Durant la DANA, aquesta estratègia es va traduir en atacs al Govern, a organismes científics i a ONG com Càritas o Creu Roja. “En situacions de catàstrofe, el descrèdit de les institucions és aprofitat per a sembrar el caos informatiu i mobilitzar políticament a uns certs sectors”, explica Alberto López-Carrión.
A més, els algorismes de les xarxes socials -que prioritzen els continguts més virals, no necessàriament els més veraços- van amplificar aquests missatges, afavorint la seua ràpida expansió.
“Les emocions extremes, com la indignació o la por, són les que més interacció generen. I les faules apel·len precisament a eixes emocions”, exposen els autors.
L’estudi conclou amb un missatge clar: és urgent reforçar l’alfabetització mediàtica de la ciutadania, millorar els mecanismes institucionals de resposta informativa i exigir major transparència i responsabilitat a les plataformes digitals.
Encara que el Govern va activar perfils oficials en xarxes socials per a combatre la desinformació, aquests esforços van arribar tard i van tindre un abast limitat. Els investigadors recomanen protocols àgils de comunicació en emergències, així com aliances més efectives entre institucions públiques, mitjans de comunicació i organismes de verificació.
“Combatre les faules no és només una qüestió de veritat, és també una qüestió de salut pública i cohesió social”, sostenen López-Carrión i Llorca-Abad. I avisen: “Si no s’actua amb decisió, la pròxima emergència no sols serà climàtica, sinó també informativa”.
