Acció Ecologista-Agró ha criticat que, segons dades aportades per la Generalitat, «unes poques comarques aglutinen la major part dels parcs fotovoltaics» del País Valencià, «mentre que altres comarques no reben cap instal·lació». Així, n’hi ha dues especialment afectades, tant en plantes aprovades com en procés de tramitació: l’Alt Vinalopó, on podria acabar instal·lant-se una potència total de 1.471 MW, i la Vall d’Aiora-Cofrents, on ascendiria a 915 MW. Per contra, la ciutat de València, l’àrea «més poblada», és la que «menys aporta». Tampoc ho fan la Ribera Baixa, la Marina Baixa i la Safor.
En conjunt, 13 de les 33 comarques valencianes concentren 5.956 MW dels 7.610 MW que estan en tramitació. És a dir, el 78% del total de potència. Són el Baix Segura, el Baix Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l’Alt Vinalopó, la Vall d’Aiora-Cofrents, la Vall d’Albaida, els Serrans, la Plana d’Utiel Requena, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, l’Alcalatén, la Plana Baixa, la Plana Alta i el Maestrat.
L’organització ha explicat que això ocorre perquè «l’elecció dels llocs es duu a terme per criteris merament econòmics dels preus del sòl, i per tindre un nombre més gran d’hectàrees disponibles». «Aquesta situació és contraproduent, injusta i, a més, il·legal», ha asseverat.
«Poca ocupació»
Així mateix, AE-Agró ha remarcat que les plantes fotovoltaiques «generen molt poca ocupació, aproximadament una ocupació cada 100 hectàrees, i això és menys que el que genera l’agricultura».
A més, ha avisat que la concentració de plantes «té efectes negatius en el medi ambient, ja que afecta el paisatge (i el turisme), a més de la fauna i els aqüífers». «Per això, si albergar instal·lacions fotovoltaiques és una càrrega, s’ha de repartir», ha defensat.
85 plantes aprovades
L’entitat ha assenyalat que a l’agost s’havien aprovat 85 plantes fotovoltaiques amb una potència total de 2.190 MW al País Valencià, 20 plantes les havia aprovades l’administració de l’Estat i 65, la Generalitat. No obstant això, els parcs aprovats per l’administració de l’Estat assoleixen 1.760 MW de potència, enfront dels 459 MW de les aprovades per la Generalitat.
«Ja en aquest grup de parcs autoritzats, es comprova que unes certes comarques són les damnificades», ha indicat AE-Agró, que s’ha referit al Vinalopó, amb 1.000 MW, especialment l’Alt Vinalopó i, en concret, a Villena. També ha destacat la situació de la Vall d’Aiora-Cofrents amb 583 MW.
Pendents d’aprovar
A més, l’organització ha indicat que a l’agost s’estaven tramitant 321 parcs solars al País Valencià, amb una potència total de 7.610 MW: l’administració de l’Estat en tramitava 29 amb una potència de 3.407 MW i la Generalitat, 292 amb un total de 4.203,19 MW.
«Aquestes dades posen de manifest que l’administració de l’Estat tramita molts més megavats, amb un número molt inferior de parcs. Aquesta és una de les causes de la lentitud més gran de la Generalitat a tramitar expedients», ha assenyalat.
«Falta de previsió de la Generalitat»
AE-Agró ha subratllat que la llei de canvi climàtic, en l’article 25, «obliga al fet que el desplegament de les energies perseguirà revertir part de la riquesa que genera en el territori on s’efectue el referit desplegament per a activar la seua economia i combatre el declivi demogràfic». A més, ha defensat que «ha de dur-se a terme de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l’adequada ordenació territorial».
«Ni la Generalitat Valenciana ni l’Estat han previst un mecanisme per a compatibilitzar energies fotovoltaiques i combatre el declivi demogràfic», ha retret.
L’entitat ha portat als tribunals la Generalitat per «la falta de previsió» d’aquest mecanisme en la declaració de prioritat energètica de la Vall d’Aiora. «Hem pogut constatar com la Generalitat Valenciana defensa que no ha de fer previsions per a evitar el declivi demogràfic d’aquests municipis», ha conclòs Acció Ecologista-Agró.