Adéu a 9 anys de foscor, mentides i silenci. Les concentracions de l’AVM3J són ja història. 9 anys després, i amb 105 convocatòries de protesta a la plaça de la Mare de Déu, aquest divendres ha tingut lloc a aquest simbòlic i emblemàtic escenari del cap i casal, l’última de les concentracions de protesta “en homenatge als nostres familiars i als ferits en l’accident”, els quals “eren i són persones, eren i són els nostres familiars i mai van haver de ser un dany col·lateral d’un sistema indigne i inhumà, que és com els va tractar el govern valencià”.
“Deixem la plaça però no la lluita. Si ens tornen a decebre els qui governen, tornarem”, han anunciat els representants de l’AVM3J en la multitudinària i emotiva concentració.
La presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro de València (AVM3J), Beatriz Garrote, ha expressat aquest mateix divendres hores abans i en una intervenció en les Corts en el novè aniversari d’aquest sinistre, que “la història de l’accident del metro és una història de fracassos i d’assoliments”, dels fracassos dels successius Governs del PP per una “gestió opaca”. Garrote els ha arribat a acusar de comportar-se com “demagogs cruels”, però també, ha recalcat, dels “assoliments d’una ciutadania que s’han mantingut en peus en la defensa dels seus drets”. La intervenció de Garrote s’ha produït aquest matí al final d’una sessió plenària en la qual s’ha aprovat reobrir la comissió de recerca d’aquest accident que va costar la vida a 43 persones i va causar 47 ferits a València.
La d’aquesta vesprada, en el novè aniversari, ha sigut l’última de les concentracions que s’han convocat cada dia 3 de juliol des del 6 de juliol de 2006.
Beatriz Garrote amb Jordi Évole. Foto: @Miquel_R
“No deixem la plaça perquè no queda treball per fer, en queda i molt, tant en el jutjat com en la comissió parlamentària i la creació d’unes lleis que milloren la seguretat i garantisquen el tractament de les víctimes, però l’associació sempre ha tingut com a objectiu que es realitzara una investigació veraç i amb garanties i a data 3 de juliol de 2015, l’objectiu s’ha complit: comptem amb el suport i el gran treball de Fiscalia i de l’Audiència Provincial que estan fent tot el possible perquè s’investiguen tots els aspectes de l’accident, i tenim l’acord signat per la majoria dels partits que hui ens representen en les Corts Valencianes, que es realitzarà una comissió parlamentària sense vetos i amb total garantia”, han anunciat durant la concentració els representants de l’AVM3J.
“També a data de hui- han continuat- tota la societat sap com va ser el tractament que va fer el govern valencià de l’accident, tant en l’ocultació d’informació, com en l’alliçonament dels compareixents a la comissió parlamentària, com la manipulació informativa realitzada en la ràdio televisió públiques valencianes, per acabar afirmant que “el nostre treball estarà a partir d’ara en el procediment judicial i en la comissió parlamentària”.
Foto: La Veu.
Pel que fa a la concentració, aquesta ha conclòs, després del parlament i la presència del presentador Jordi Évole, amb les actuacions de diverses colles muixerangueres acompanyades per la Colla de Dolçaines i Tabalets, Pablo Monleón i Pau Alabajos. Durant la concentració s’ha escoltat frases com ara ‘Sí es pot’ i ‘ja era hora’. Jordi Évole, durant la seua intervenció, després de reconeixer que va arribar “7 anys tard”, ha tingut paraules de reconeixement cap al treball de la periodista de Levante-EMV, Laura Ballester (‘Lluitant contra l’oblit’) i altres mitjans de premsa perquè, segons ha dit, “periodisme és estar a prop de la gent, no del poder i de la propaganda”.
“La història del fracàs del PP”
Pel que fa les Corts, El nou president de les Corts, Enric Morera, s’ha mostrat “molt orgullós” que Beatriz poguera expressar-se en el parlament valencià, on els diputats del PP han romàs asseguts en els seus escons durant la seua intervenció i han sigut els únics que no han aplaudit l’exposició de la presidenta de l’AVM3J.
Garrote, en la seua al·locució, ha explicat que la història d’aquest accident de metro és la història del “fracàs de la direcció de Metrovalencia per no garantir la seguretat dels seus propis treballadors ni dels seus viatgers, del fracàs del Govern valencià fent una gestió opaca i deshonesta de l’accident, en la qual els afectats sentíem com se’ns ocultava la informació, del fracàs de l’expresident de la Generalitat Francisco Camps negant-se a rebre les víctimes, i del fracàs del Govern quan ni tan sols va ser capaç d’engegar les mesures que es van aprovar en la comissió parlamentària de 2006 per a millorar la seguretat”.
“S’han comportat com demagogs cruels perquè ens demanen perdó des del vessant humà, però és molt difícil sentir eixa solidaritat quan no hi ha darrere una resposta institucional”, ha lamentat visiblement emocionada Beatriz Garrote durant el seu parlament en les Corts del País Valencià.
