Aquest dissabte se celebra la manifestació que convoca Acció Cultural del País Valencià cada any a propòsit del 25 d’Abril. Enguany, les coses s’han desenvolupat de tal manera que el Consell de Seguiment que el Diari La Veu del País Valencià celebra amb els seus agermanats i agermanades es realitze el mateix dia, hores abans, al matí en l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ambdós esdeveniments seran coberts per aquest diari i hauran de servir, cadascú a la seua manera –cadascú abastant allò que puguen abastar– per a plantejar nous horitzons i noves dinàmiques de treball davant la situació adversa que estem vivint.
Des que la dreta i la ultradreta van accedir a la Generalitat Valenciana, a les diputacions de València i Castelló i a la major part dels ajuntaments valencians –entre els quals alguns tan importants com el de València, el d’Elx, el de Castelló de la Plana o el de Torrent–, el panorama per al valencià ha empitjorat molt. I no és que durant les anteriors legislatures, des del Botànic, s’haguera presentat un horitzó especialment esperançador ateses les dades del retrocés en l’ús social de la llengua.
La política lingüística desenvolupada per Compromís, per posar un exemple, ha rebut crítiques de l’absoluta majoria de les entitats que treballen decididament des de fa dècades per aquesta qüestió.
I en termes mediàtics, que és el que més afecta aquest diari i als altres mitjans i creadors de continguts en valencià, les polítiques desenvolupades no han anat, ni de bon tros, adreçades a crear i consolidar un ecosistema mediàtic valencià, publicat en valencià i en clau valenciana amb la deguda transcendència i audiència. Tot el contrari: els mitjans de visió provincial i espanyola i publicats íntegrament –o quasi en la seua totalitat, llevat d’excepcions intranscendents– en castellà, de grans grups empresarials espanyols i de visió hispanocèntrica es van beneficiar també de l’anterior govern. Només l’obertura d’À Punt, tot i que sense reciprocitat amb TV3 i IB3 ni cap política decidida per la igualtat lingüística en el sistema comunicatiu valencià; i una línia d’ajuts als mitjans en valencià totalment insuficient van ser els recursos del Botànic per a aquest sector imprescindible en un país com el nostre, tan necessitat de veu pròpia, a través de mitjans en clau valenciana i enllaçats en la resta de territoris de parla catalana. Un repte que, en ple segle XXI, encara tenim pendent com a societat.
No cal dir que si la política del Botànic era bastant insensible envers aquestes demandes, la que està desenvolupant PP-Vox és directament hostil, agressiva i fins i tot pot ser letal si no actuem de forma col·lectiva amb estratègia de país, amb agenda pròpia i amb un pla d’accions clares a favor de la llengua i de la dignitat. Quedar-nos a la defensiva, només en la reacció constant davant de les barbaritats, no és suficient. Per això, tal com deia Joan Fuster, «tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres», i és en aquest sentit que en aquest Consell de Seguiment farem una nova crida a explorar o a reforçar aliances empresarials i mediàtiques per a sumar forces i capacitats i plantar cara als intents de PP i Vox de fer desaparèixer els mitjans en valencià i qualsevol iniciativa adreçada a preservar o a incentivar l’ús de la llengua al nostre país.
Nosaltres estem actuant, en aquest sentit, amb l’aliança amb el Grup ElMón.cat, per a mirar d’unificar sinèrgies i arribar molt més lluny que fins ara. Des d’altres àmbits i sectors, actuar i reaccionar davant la situació actual serà fonamental per a la supervivència i la dignitat d’un país que volen mort, però que no l’aconseguiran matar, tal com no ho han aconseguit després de més de 300 anys intentant-ho. Això és el que es recorda cada 25 d’Abril, i això és el que tornarem a recordar enguany.
