L’Associació d’actors i actrius professionals valencians (AAPV) ha organitzat aquest dilluns a la plaça del Patriarca de València una lectura dels noms dels xiquets i xiquetes assassinats a Gaza per a recordar a aquestes vides “que han sigut arrabassades per la violència i el silenci còmplice, per la deshumanització d’un poble que, una vegada més, és condemnat a morir en vida”. “Cada milotxa enderrocada és una derrota de la humanitat”, ha assenyalat.
Segons ha exposat en un manifest, són “xiquets i xiquetes que haurien d’estar dibuixant i somiant”: “En moltes zones de Palestina, especialment a Gaza, volar catxerulos era una de les poques activitats d’oci que tenien els xiquets i xiquetes. En un context de bloquejos, pobresa i guerra constant, volar un estel havia sigut un gest d’innocència, de normalitat, dins d’una realitat que no era normal. Era jugar, era mirar cap al futur, cap al cel, imaginar un futur”.
“Cada milotxa que volava als cels de Gaza era molt més que un joc, era un crit de llibertat, un desig d’aire pur per a una infància que, malgrat tot, resistia. La milotxa s’ha convertit en un símbol de la infància, l’esperança, la llibertat i també la tragèdia. Una metàfora senzilla però poderosa que connecta l’imaginari de la infància amb la lluita per viure i ser lliure”, ha expressat.
No obstant això, ha denunciat que a Gaza fins i tot “els catxerulos han sigut abatuts”, “els míssils han substituït els estels” i “el so dels drons ha silenciat el riure”. “Aquest acte no és només un homenatge, és una denúncia, una declaració que crida als quatre vents que no oblidem, no callarem”, ha sostingut, abans de pronunciar “els noms dels xiquets i xiquetes que no haurien d’estar en cap llista de víctimes”, sinó “omplir les aules, els parcs, els somnis del futur”.
Davant aquesta situació, els professionals valencians han exigit la fi del genocidi a Gaza i han reclamat l’entrada dels combois d’ajuda humanitària, i que “no es bloquegen més ambulàncies, ni aliments ni medicaments ni aigua potable”, i “es respecte el dret a viure”. “La població civil no pot continuar morint de fam, de set, de ferides sense atenció mèdica”, han recalcat.
A més, han reivindicat la “valentia” de les flotilles que, “amb coratge, han desafiat el bloqueig marítim per a provar de fer arribar el més bàsic: vida i esperança”. “Amb cada vaixell interceptat, el món ha pogut veure el que es volia amagar, que fins i tot portar farina, anestèsia o joguets es considerava un acte de resistència”, han afirmat.
“Assenyalar els responsables”
Per això, han volgut “assenyalar els responsables” i han denunciat “la impunitat d’un Estat ocupant que bombardeja escoles i hospitals, la indiferència de governs que es diuen democràtics mentre negocien amb armes plenes de sang i la covardia d’institucions que parlen de drets humans, però callen quan qui mor és palestí”.
En aquest sentit, han exigit al govern espanyol que suspenga “de manera real tota venda d’armes a l’Estat d’Israel”, així com també “el comerç amb vaixells que porten material militar per a Israel”, i que trenque “les relacions diplomàtiques i comercials amb un Estat que comet crims de guerra” i que reconega l’Estat de Palestina i “defense amb fets, no sols amb paraules, el dret d’un poble a existir”.
I han instat la Unió Europea que “deixe de protegir l’agressor i comence a protegir els drets humans”; a les institucions internacionals, “que actuen, no que lamenten”; i a la societat civil, “que no mirem cap a una altra part, que alcem la veu, que isquem als carrers, parlem als nostres fills del que passa, que no normalitzem el genocidi i que no oblidem que darrere de cada xiquet mort hi ha una família”.
“La infància no pot ser mai una víctima col·lateral”, han exclamat, i han sostingut que “cap guerra justifica l’assassinat d’un sol xiquet”. “Perquè cada milotxa enderrocada és una derrota de la humanitat. Perquè resistir també és recordar, i recordar és lluitar”, han conclòs.
