Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet pública una primera valoració davant del canvi polític al País Valencià que han significat les eleccions autonòmiques i municipals del diumenge 28 de maig. Un canvi que tindrà «importants repercussions en tots els àmbits, no només en l’institucional», assenyala.
L’entitat considera que «qualsevol anàlisi ha de partir de l’estudi de les dades, de forma detallada i tenint en compte no només les xifres globals, absolutes i relatives, sinó perfilant-les el més detalladament possible (per comarques, ciutats i barris; per franges d’edat; per perfils socioeconòmics…), i els moviments de transvasament de vot d’unes candidatures a unes altres». Per tant, indica que «s’imposa un temps d’anàlisi, i per això, és important fer només afirmacions basades en l’evidència i en les dades». «Qualsevol altre acostament pot induir a valoracions errònies», adverteix.
Així, «una primera aproximació global posa en relleu el fet que la xifra de vots absoluts de les candidatures que podríem englobar en la dreta i l’extrema dreta és menor que el 2019, però al mateix temps ha baixat de forma sensible el vot que podríem qualificar d’esquerres: és ací on hi ha la clau d’aquest canvi», assevera.
ACPV indica que «amb l’única excepció de la candidatura del PSOE, totes les candidatures autonòmiques d’esquerres han perdut vot de manera significativa, tant les que formaven part del Govern valencià com aquelles que no en formaven part». «Aquest fet interpel·la tot l’espai polític d’esquerres sense excepció, i remet a raons més profundes que el simple desgast de govern», afirma.
En aquest sentit, exposa que una primera lectura de les dades apunta a una possible confluència de raons que tenen a veure amb «un sentiment de decepció en l’electorat més exigent des del punt de vista dels valors de país i progrés, i el fet, alhora, de les limitacions que implica un govern en coalició». I això, «malgrat el fet que totes les enquestes apuntaven a una valoració positiva de la gestió del Govern valencià».
També amb «un possible sentiment de desvinculació de la política, en sentit contrari a la politització que van significar la “Primavera valenciana” i el 15-M, unit a la crisi de l’espai de l’esquerra espanyola, en permanent conflicte intern, que també ha afectat el País Valencià».
Així mateix, té a veure amb «el menysteniment voluntarista de l’anomenada “majoria silenciosa”: ACPV ja va apuntar en el seu moment que el canvi de l’any 2015 era més ajustat del que la traducció en poder institucional insinuava, i que la majoria electoral no estava expressant un canvi d’hegemonia social».
Finalment, continua, està relacionat amb «la naturalització, per part d’una part de l’electorat d’esquerres, de governs de coalició de dreta i extrema dreta, en la línia del que està passant a Europa: molts electors d’esquerra, per expressar la seua disconformitat o el seu distanciament de la política, han optat per l’abstenció tot i saber que això podia facilitar l’accés de l’extrema dreta a les institucions».
A parer de l’organització, «som, per tant, davant d’un canvi que es deu a raons més profundes i complexes que la sola conjuntura valenciana». Així doncs, cal fer «una anàlisi atenta de les dades i de les causes dels referits comportaments electorals per a decidir quines correccions cal introduir en el nostre treball, tant en partits com associacions, començant per la nostra entitat».
Per això, ACPV inicia «un procés de reflexió per a actualitzar el seu pla estratègic i les línies de treball dels pròxims anys, amb la voluntat decidida de fer aportacions i propostes en positiu». Alhora es posa «al servei d’aquest nou impuls amb l’objectiu de continuar avançant a favor de la llengua i la cultura, corregint el que calga corregir, millorant el que calga millorar, i mantenint el que calga mantenir».
«Ens avalen més de 50 anys de trajectòria, milers de socis, i una capacitat demostrada de teixir complicitats i aliances per a construir espais de diàleg i consens», afegeix. «Som-hi, doncs: el País Valencià és un projecte de llarg recorregut, i ACPV i el país hem superat conjuntures molt pitjors. Ara, a més, partim d’un altre punt: no tornem als anys noranta, el capital social i polític acumulat és molt i hem de saber fer-lo valdre», conclou.
