Punt i final. La direcció de la radiotelevisió pública ha decidit tancar “la investigació interna sobre el possible ús indegut del vídeo del Cecopi” el dia de la fatídica dana, que va emetre RTVE i que ara han estat reclamades per la jutgessa que porta la instrucció del cas com a prova documental. Per “ús indegut”, la direcció d’À Punt es refereix a descobrir qui havia filtrat el vídeo original incloent el so, i no a qui va decidir amagar aquesta informació malgrat els diferents requeriments, tant de forces polítiques com de la mateixa jutgessa, d’aportar tot e material disponible d’aquell dia.
Precisament, en una assemblea de la redacció celebrada el 3 de novembre, va denunciar-se el “greu error” que “va cometre l’empresa amb l’intent d’amagar les nostres imatges i àudios” d’aquella reunió. Una decisió per la qual “ningú no ha assumit responsabilitats”, segons expliquen des del nou Consell d’Informatius recentment escollit.
Investigació tancada
Les imatges en qüestió han estat utilitzades de forma recurrent en més de 90 peces informatives i el fitxer ha estat editat i segmentat pel servei de documentació, generant clips que s’han utilitzat en més de 75 peces informatives, però sempre sense el so ambient que presumiblement podria demostrar que l’exconsellera Salomé Pradas hauria mentit en la seua declaració judicial.
En tot cas, és precisament aquest ús massiu el que a la pràctica ha impedit seguir la traçabilitat del fitxer i descobrir qui n’havia tingut accés. “S’ha dut a terme un anàlisi exhaustiu dels registres del sistema, les rutes d’emmagatzematge, les còpies generades, els accessos habilitats i els usos posteriors del fitxer original i els seus derivats”, expliquen des de la direcció de la cadena en les conclusions d ela investigació. Però “el sistema no registra de forma individualitzada els accessos ni les edicions realitzades per cada usuari sobre un fitxer concret, la qual cosa impedix establir una traçabilitat precisa”, s’afegeix al document.
El text també especifica que “la gravació va estar disponible en directoris comuns de redacció amb permisos de lectura i edició per a múltiples usuaris, la qual cosa impossibilita vincular accessos a usuaris concrets. Es van generar almenys dos còpies del fitxer original: una per a proves tècniques i una altra a petició del servici de documentació. Les dos van estar accessibles en diferents moments per a tota la redacció”.
Finalment, es conclou que “després de la investigació realitzada a nivell intern es conclou que no existixen mecanismes ni registres que permeten determinar amb certesa els usuaris que van accedir al vídeo ni l’ús específic que cada una d’estes persones va fer del mateix durant el període en què va estar disponible en el sistema”.
Malestar en la plantilla
Aquesta investigació no ha contribuït a asserenar els ànims en una redacció molt descontenta pel que consideren que són “intents de manipulació” del les notícies, incloses
“pressions amb amenaces”, “tracte denigrant”, “qüestionament d ela professionalitat” “telefonades fora d’horari”, “modificació de textos publicat al web” o “canvis de l’escaleta a pocs minuts de començar l’emissió”,, segons s’explica en una carta del Consell d’Informatius a la plantilla.
En el document es fa referència a la “pèrdua del prestigi i la credibilitat” durant les darreres setmanes, per casos com la cobertura de la manifestació per la dimissió de Mazón per l’aniversari de la dana i pels intents de “manipulació i partidisme en la informació”. “No considerem assumible que personal d’esta casa haja d’abandonar la redacció plorant”, denuncien.
Una situació a la que cal sumar-hi la imposició d’una nova relació de llocs de treball que inclou 29 acomiadaments, en bona mesura de lingüistes.
En aquest context, fonts internes de la redacció han denunciat que arran de la investigació per les imatges del Cecopi s’han restringit accessos a continguts web, dificultant que un periodista puga accedir a més d’un contingut i que quede sempre constància de qui ho ha fet.
Una acusació que des de la direcció d’À punt neguen i asseguren que s’hagen restringit continguts i asseguren que el sistema d’autoedició està obert a tota la redacció de manera completa i lliure.
