Lorena Tortosa es va reincorporar com a cap de redacció dels Informatius d’À Punt el 5 de maig. Després de només una setmana de feina ha sigut acomiadada de forma “improcedent”. El fet posa en evidència una maniobra interna dins de l’ens públic que ha obert nombrosos interrogants sobre la transparència i la governança de la radiotelevisió valenciana. La periodista, que havia estat convocada legalment a una plaça vacant com a cap de redacció segons la borsa pública de 2017, va ser destituïda al·legant que no havia superat el període de prova. Cosa que permet l’empresa no haver de justificar-ho ni aportar cap motiu, malgrat haver desenvolupat eixa mateixa tasca durant 3 anys en una etapa anterior i comptar amb més de 20 anys d’experiència professional acreditada.
Ella va ser la primera a dir que sí, però, el següent en la llista és Ivan Esteve, exdirector d’informatius. En el moment del nomenament de Josep Magraner com a director, el mateix comunicat informava del nou càrrec d’Esteve com a cap de redacció, el lloc que deixava vacant Tortosa després del seu acomiadament. Esteve és un dels cinc redactors en cap. La corporació en té cinc places amb aquesta responsabilitat hui en dia.
La decisió ha sigut interpretada per fonts internes com una maniobra deliberada per a situar-lo dins l’organigrama de direcció. De fet, al comunicat s’expressa amb els següents termes: “Ivan Esteve, seguirà en l’àrea directiva dels Informatius de la cadena pública com a cap de Redacció, un càrrec d’alta responsabilitat que té com a missió marcar la línia editorial dels espais informatius, seleccionar les informacions que es cobreixen en els informatius diaris i no diaris, i gestionar el personal de la redacció”.
Segons diversos testimonis, interns, “la plaça de cap de Redacció estava buida des de gener”, i en ple procés de canvi de direcció es va optar per activar una borsa d’ocupació antiga, malgrat que pròximament s’ha de negociar una nova Relació de Llocs de Treball (RLT) dins la nova estructura empresarial, Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA).
La direcció no esperava que Tortosa acceptara, segons expliquen persones sabedores del conflicte. Ella va acceptar, però, el següent en la llista és Esteve, anterior director d’Informatius, qui havia sigut rellevat recentment per Josep Magraner. Fonts internes afirmen que “la convocatòria d’aquesta plaça no tenia cap sentit en un context de transició jurídica com l’actual”, i acusen l’empresa de fer servir els procediments legals com una disfressa per a perpetuar llocs de confiança.
Aquesta decisió va ser abans de conéixer un altre sisme intern a la casa. A la dimissió d’Alfred Costa com a director general de l’ens, se sumen dues dimissions més. Aquest dilluns han decidit abandonar la seua plaça el subdirector d’informatius diaris, Ximo Ferrandis, i del cap de política, Santi Hernández.
El sindicat Intersindical ha alertat que el cas de Tortosa “marca un precedent molt perillós”, i fonts consultades apunten que la situació es veu agreujada per un “ambient de corporativisme”, especialment entre determinats grups interns amb vincles antics amb Canal 9. Mentrestant, la nova direcció, encapçalada per Francisco Aura com a director general i Vicente Ordaz com a president del Consell d’Administració, guarda silenci públic.
Diari La Veu s’ha posat en contacte en diverses ocasions per conéixer la versió de Francisco Aura i Ivan Esteve a través d’una telefonada el dijous dia 15 al matí i a través de correu electrònic el divendres dia 16 de maig. Aquesta ha sigut la resposta per part del responsable de comunicació de la casa:
“Les borses d’À Punt estan sempre operatives des que es van formar la gran majoria el 2017. Un nombre important de borses són d’eixa data, a més de les de Redactor en Cap, n’hi ha moltes altres, com ara la de periodistes d’Informatius o d’Esports, per posar sols 2 exemples. D’altres departaments, alguns de gestió tenen borses més recents”.
De qualsevol manera, Diari La Veu no ha rebut cap telefonada o correu del responsable, Francisco Aura, i el beneficiat, Ivan Esteve.
Les dimissions i el ball de cadires
Les darreres decisions internes deixen entreveure una reorganització en la radiotelevisió pública. Nomenaments com el de Paco Picó com a director de continguts i programació, o el relleu d’Òscar Martínez per Xavi Borràs en el matinal de ràdio i televisió són un exemple. Aquesta tendència ja ha estat denunciada per professionals (lingüistes), sindicats (actors i actrius) i entitats civils, entre elles la Unió de Periodistes Valencians. Tenen el temor que À Punt derive cap a un model menys plural i més controlat. Just tot ocorre en un context de creixent pressió política per a l’actual Consell de la Generalitat.
Redactors de la casa adverteixen que “el que està en joc és la independència i la credibilitat d’un servei públic que ens pertany a totes i tots”. La cobertura rigorosa de la dana o els èxits de l’equip de continguts no poden servir d’excusa, conclouen, “per desmuntar silenciosament l’arquitectura democràtica que es va construir després del tancament de Canal 9”.
No obstant això, les veus preguntades per Diari la Veu reconeixen que l’etapa del Botànic tampoc va ser un camí de roses. “Amb el botànic també es van fer moltes coses malament, contractacions de productores amigues, mancança d’agilitat burocràtica i decisions no encertades, però açò posa en perill la pluralitat democràtica”, afegeixen altres opinions. Les comparatives d’aquests moviments amb els de la primera etapa zaplanista són inevitables. Va ser l’època quan es van establir les bases del mitjà públic. Quan es van coure per a estar À Punt per a manipular.
