À Punt ja té nova guia lingüística i professional. El recent llibre d’estil aprovat pel Consell d’Administració de la CACVSA (Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana), l’òrgan que ha substituït la CVMC (Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació) en la gestió de la radiotelevisió pública valenciana, ha generat inquietuds notables dins del sector comunicatiu i lingüístic. El document suposa una redefinició profunda no només del model periodístic, sinó també del valencià que projecta l’ens públic a la ciutadania.
Tot i que manté alguns pilars de l’anterior llibre d’estil de 2021, el nou text incorpora canvis substancials que evidencien un gir d’enfocament i, sobretot, d’objectius polítics.
Més breu, més ambigu, més permissiu
El document és significativament més curt —de 320 a 122 pàgines— i això es tradueix en una simplificació d’alguns criteris fonamentals. El text evita comprometre’s amb un ús exclusiu del valencià i, a diferència de l’anterior, no menciona ni tan sols l’alternança contextual entre “Comunitat Valenciana”, “País Valencià” o “Regne de València”. En un territori en què la identitat lingüística i territorial és encara motiu de debat, la manca d’aquesta perspectiva és, com a mínim, significativa.
A més, el llibre rebaixa la presència de referències a qüestions com la violència masclista, que anteriorment ocupava huit pàgines amb criteris i protocols detallats. Ara, dues mencions genèriques resolen el tema. Per a una televisió pública amb vocació de servei a la ciutadania, aquest buit discursiu suposa una reculada preocupant en matèria de compromís social.
D’un valencià normatiu a un valencià “de carrer”?
Un dels punts més debatuts és el lèxic. El nou llibre d’estil incorpora com a preferents paraules que abans es desaconsellaven per ser col·loquials o no normatives. Així, termes com aixina, llunt, làmpara, obedir, xillar, rabo, reixos o cridar passen de ser “no recomanables” a formes suggerides.
També s’aposta per formes com llavaplats, mitat, inclús, almorzar, despedir o ensenyança. L’argument és que cal prioritzar un valencià “més comprensible”, però lingüistes consultats per Diari La Veu veuen darrere d’aquest criteri una voluntat de desnormativització i de distanciament respecte del català estàndard.
Cal recordar que aquests criteris s’alineen amb els “criteris lingüístics de l’Administració” aprovats pel Consell de Mazón sense l’aval de l’AVL, amb l’objectiu explícit de “descatalanitzar” l’ús institucional de la llengua.
De cronistes i dentistes
Els canvis gramaticals també són simptomàtics. Ara s’accepten com a formals formes com periodiste, croniste o dentiste, malgrat que abans només es toleraven en registres vulgars. I en lloc de promoure l’ús normatiu d’aquesta, aquell, es recomana directament este, eixe, aquell tant en context oral com escrit.
També desapareixen referències al nom de les comarques com a criteri de vertebració territorial, i es deixa de diferenciar entre habitants d’una ciutat i els d’una província —una pràctica que permetia evitar expressions com els castellonencs per referir-se als veïns de Vinaròs o la Vilavella.
Una cobertura taurina a tota pantalla
En consonància amb la nova línia editorial, el llibre d’estil elimina el veto a la cobertura d’esdeveniments amb maltractament animal. Al contrari: es promou explícitament la cobertura de festes i corregudes de bous, en nom de la “proximitat” i el servei als pobles. És una aposta clara per un tipus de programació que havia quedat relegada per motius ètics i socials.
El Consell d’Informatius, en suspens
Finalment, el text no fa cap referència al fet que el director d’Informatius haja de rebre el vistiplau de la redacció, un element clau del llibre anterior per garantir la independència professional. Amb el reglament del Consell d’Informatius pendent d’aprovació, molts professionals temen que es consolide un model informatiu més jeràrquic i menys plural.
Un llibre d’estil per desdibuixar el projecte?
Si l’antic llibre d’estil dibuixava À Punt com un projecte de país, arrelat al territori, compromés amb la llengua i sensible a les desigualtats socials, el nou document apunta a un mitjà més indistint, menys normatiu i, sobretot, més alineat amb les directrius d’un Consell que aposta per la recentralització i la rebaixa de l’ambició lingüística i cívica.
El llibre d’estil és només una eina. Però, com qualsevol eina, marca el camí de què es vol construir. I ara mateix, el que es construeix —o es desconstrueix— és molt més que un llibre: és la funció i la identitat d’un mitjà públic que, amb aquests canvis, deixa de parlar clar per començar a parlar “aixina”.
