Des que va fundar el projecte Pandemia Digital –en plena crisi de la Covid- Julián Macías s’ha convertit en un dels principals referents en llengua castellana sobre notícies falses, bots automatitzats i ús de les xarxes socials com a forma d’adulterar la democràcia. La seua investigació sobre la creació de més de 100.000 perfils falsos que donaren suport al colp d’Estat de Bolívia del 2019 va ser incorporada per la Comissió Interamericana de Drets Humans per a depurar responsabilitats.
Convidat a València per la CGT, en el marc de les XXV Jornades Llibertàries, Macías va conversar amb el Diari La Veu sobre Atlas Network. Aquesta xarxa de fundacions ultraconservadores, amb connexions a l’estat espanyol i a tots els països americans, ha convertit les notícies falses –amplificades amb l’ús de bots i perfils falsos- en una de les seues vies preferides per enfangar el debat públic, desprestigiar candidats o governs d’esquerres i, en els casos més extrems, promoure colps d’estat com el de Bolívia.
Desinformació i «lawfare»
Macías alerta com «les campanyes de desinformació funcionen amb diverses capes de profunditat» i on hi intervenen diversos actors, tant mitjans de comunicació i exèrcits de perfils falsos a les xarxes socials, però també polítics, representants més o menys mediàtics vinculats a aquestes fundacions i, sobretot, jutges. Aquest analista destaca el «lawfare» com una de les principals potes a l’hora d’evitar la victòria electoral de formacions progressistes o destruir-ne els governs en cas que hagen guanyat.
I aquest no és un procés exclusiu d’Amèrica Llatina o els EUA –Macías recorda l’assalt al Capitoli- sinó també a l’estat espanyol s’han viscut casos de campanyes massives de desinformació i «lawfare», amb l’objectiu d’aturar el procés sobiranista català i fer fora Podem del govern espanyol. A escala valenciana podríem recordar la campanya per expulsar Mónica Oltra del Consell.
