Són les sis de la vesprada de la Diada del País Valencià i la manifestació convocada a València per la Comissió 9 d’Octubre amb el lema «Som un País i parlem valencià» està a punt de començar. Milers de persones acudeixen a la plaça de Sant Agustí per a participar-hi, després d’uns mesos de contínues agressions lingüístiques.
Ben a prop, a la boca del metro del carrer de Xàtiva, agents de la policia nacional ordenen, en castellà, parar joves que porten samarretes amb missatges valencianistes per a examinar de manera insistent les seues pertinences.
La xativina Olga Martín Navarro, que regenta un bar a Benimaclet i «ja és àvia», puja l’escala del metro junt amb dues amigues i un amic. De sobte, abans d’eixir al carrer, un policia, «de molt mala manera», a crits, li diu que es pose contra la tanca de l’institut Lluís Vives, on altres agents estan escorcollant sense miraments un grup de xiques i xics. Olga pregunta «per què?», però no hi ha cap resposta.
L’únic «delicte» és que porta una samarreta amb l’eslògan «Xàtiva renaix de les cendres», que es va fer molt popular al Parlament de Catalunya durant el Procés. La resta de joves als quals examinen també porten samarretes «sospitoses» per a la policia.
Olga duu a les butxaques d’una jaqueta vaquera, un moneder xicotet, unes ulleres i mocadors. El policia li ho trau tot, obri el moneder i el regira en cerca de no se sap què. Tot seguit, per a continuar l’escorcoll, crida una policia que la palpa de dalt a baix i li posa les mans a les butxaques dels pantalons. També li puja la samarreta i li deixa la panxa al descobert. «Però què fa?», inquireix Olga. Tampoc no hi ha cap resposta. «Em vaig sentir molt humiliada», confessa Olga a Diari La Veu. «Un abús de poder total perquè la samarreta no li va agradar», remarca.
Les joves que hi ha al seu costat es troben paralitzades, a punt de plorar. Olga protesta davant una gran multitud que hi ha al carrer. Així que l’escorcoll acaba, se’n va indignada i els envia a la merda. «No hi ha dret! No hi ha dret! M’han fotut el dia!», exclama. Es dirigeix al centre de la manifestació amb un gest malhumorat: «I això que els envia la Delegació del govern espanyol, en mans dels socialistes!», assevera de viva veu. Algunes persones que ho presencien asseguren que la policia prova de justificar aquesta actuació excessiva amb l’excusa de localitzar drogues i armes.
«Ho hauries de denunciar, ho hauries de denunciar…», li diu la gent que l’acompanya, i Olga desapareix entre la multitud pacífica que només reclama els drets lingüístics i culturals del poble valencià. Els drets d’un país, el País Valencià, que ara només és la «terreta».
Olga reclama manifestar-se en pau sense policia, sense fanàtics que insulten els participants, com un acte democràtic normal, igual que en altres països europeus.
