Com a ecofeministes que som, aquest emblemàtic dia volem recordar totes les dones lluitadores però especialment les dones indígenes, perquè elles han de lluitar no sols contra els prejudicis i el masclisme de les seues societats sinó que, per defensar les seues formes de vida i les seues famílies, han de lluitar també contra les transnacionals petrolieres, gasistes, mineres, elèctriques, constructores, turístiques, bancs, etc., que duen la destrucció a les últimes selves, boscos, rius, platges, …
Sovint, les dones indígenes encapçalen la resistència dels seus pobles i quan defensen la seua gent i la seua terra també ens defensen a la resta d’éssers humans, a tots nosaltres, perquè eixos ecosistemes primaris resulten fonamentals per al clima i per a la vida al nostre planeta Terra. I moltes d’elles són víctimes de la violència que empren les transnacionals i els seus manats, de manera que centenars de dones indígenes han sigut assassinades durant els darrers anys. Per a totes elles demanem solidaritat i justícia.
I com a exemple recordem a Berta Càceres, líder de l’ètnia Lenca a Hondures, que fou assassinada el 2-3-2016 per pistolers pagats per la constructora de la presa hidroelèctrica d’Aigua Zarca, en el riu Gualcarque, dirigits per militars. Els peons han sigut ja jutjats i condemnats però els instigadors materials i intel·lectuals encara no. Les organitzacions indígenes reclamen que s’investiguen els magnats responsables i s’arribe fins a dalt de tot, i nosaltres ens solidaritzem amb eixa reivindicació perquè no queden impunes els inductors de l’assassinat.
Menys d’un any abans, el 20-4-2015, Berta va rebre en San Francisco, Califòrnia, el prestigiós Premi Ambiental Goldman per la seua lluita continuada en defensa del medi ambient. I perquè les seues idees no morin, ací publiquem part del seu discurs:
“En les nostres cosmovisions som éssers sorgits de la terra, l’aigua i la dacsa. Dels rius som custodis ancestrals, el poble Lenca, protegits a més pels esperits de les xiquetes que ens ensenyen que donar la vida de múltiples formes per la defensa dels rius és donar la vida per al bé de la humanitat i d’aquest planeta.
El COPINH, Consell d’Organitzacions Populars Indígenes d’Hondures, caminant amb altres pobles per la seua emancipació, ratifica el compromís de seguir defensant l’aigua, els rius i els nostres béns comuns i de la naturalesa, així com els nostres drets com a pobles.
Despertem, despertem Humanitat, ja no hi ha temps.
Les nostres consciències seran sacsejades pel fet d’estar contemplant l’autodestrucció basada en la depredació capitalista, racista i patriarcal.
El Riu Gualcarque ens ha cridat, així com els altres que estan seriosament amenaçats. Hem d’acudir.
La Mare Terra militaritzada, voltada, enverinada, on es violen sistemàticament els drets elementals, ens exigeix actuar.
Construïm llavors societats capaces de coexistir de manera justa, digna i per la vida.
Ajuntem-nos i seguim amb esperança defensant i cuidant la sang de la terra i els esperits.
Dedique aquest premi a totes les rebel·lies, a la meua mare, al Poble Lenca, a Riu Blanc i a les i els màrtirs per la defensa dels béns naturals.”
Visquen les dones indígenes que defensen els seus ecosistemes i, sobretot, que fructifiquen les seues idees!
