El 30 de novembre es presenta a València el Sindicat de Persones Autònomes (SIPA), impulsat per la CNT, per tal de defensar els interessos dels treballadors per compte propi. Aquest col·lectiu, cada volta més gran, no ha comptat històricament amb organitzacions fortes que el representaren i, de fet, molts dels treballadors autònoms desconeixen els seus drets més bàsics.
Responem ací a algunes de les preguntes més freqüents entre els autònoms gràcies a la col·laboració d’Antonio Ruiz, assessor jurídic i laboral del SIPA.
La llei ens tracta als autònoms com a empresaris. Llavors, per què parlem de «treballador autònom»? Quina diferència hi ha entre un autònom i un empresari?
És cert que la legislació tendeix a equiparar totes dues figures, però la diferència fonamental és que l’empresari, encara que siga també una persona física, tendeix a mantindre altres persones ocupades o assalariades. A més, també pot conformar societats mercantils de capital, una diferència evident amb el treball autònom. S’ha intentat conformar en l’ideari social una visió emprenedora i empresarial de les persones autònomes, sent que en la realitat sovint pateixen unes condicions de treball fins i tot pitjors que els treballadors per compte d’altri.
Com puc calcular quant em toca pagar cada trimestre?
Açò dependrà de la facturació, però en tot cas, una de les gestions més tedioses de les persones autònomes és la recopilació de factures emeses i rebudes amb els ingressos i les despeses, l’IVA generat i suportat, per a posteriorment emplenar el Model 303 de l’Agència Tributària. La gran majoria prefereix delegar aquesta gestió en una assessoria o gestoria perquè els és impossible encarregar-se també d’aquestes tasques.
Quines prestacions aconseguisc a través de la quota d’autònoms?
Les persones autònomes cotitzem a la Seguretat Social a través del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) i tenim accés a les prestacions per assistència sanitària, naixement i cura del menor, risc durant l’embaràs, incapacitat temporal i permanent, lesions permanents no invalidants, jubilació i per cessament d’activitat. Aquesta última si es compleixen determinats requisits.
Com a autònom tinc dret a baixa laboral? I a prestacions d’atur?
Pel que fa a l’atur, les persones autònomes tenim dret a una prestació específica que es denomina «prestació per cessament d’activitat». Per a tindre accés a aquesta prestació és necessari comptar amb un període mínim de cotització i trobar-se en situació legal de cessament d’activitat (disminució considerada de la facturació, pèrdua del client principal, etc.). La quantia es calcula en funció de la base reguladora dels dotze mesos anteriors.
També tenim dret a la baixa mèdica o incapacitat temporal, tant per contingències comunes com per les professionals. Però és cert que, la majoria de persones autònomes prefereix no deixar de treballar perquè no es vegen reduïts els seus ingressos, ja que la prestació és molt reduïda i a més estem obligats a continuar cotitzant en el RETA.
Hi ha ajudes específiques per a autònoms? Com puc aconseguir finançament si el banc no em dona un crèdit?
El finançament depén de cada entitat bancària i és necessari fer una anàlisi detallada de cada situació. També existeix la possibilitat de capitalitzar la prestació per desocupació en un únic pagament per a emprenedors amb la possibilitat de donar-te d’alta com a autònom i iniciar una trajectòria professional.
Què he de fer per a facturar a una administració pública?
La facturació a les administracions públiques opera igual que a una empresa, però cal tindre en compte que les administracions solen establir requisits addicionals per a poder emetre factures en el seu nom. Tot dependrà de si ha existit algun tipus de concurs regit per la Llei de Contractes en el Sector Públic i de cada administració territorial.
Si som diferents autònoms del mateix sector o complementaris, és interessant crear una cooperativa? Què comporta fer-ho?
Existeix la possibilitat de constituir una cooperativa de treball associat en règim de persones autònomes, una opció interessant, ja que suposa una aposta per un model econòmic i social més sostenible, democràtic i participatiu. A més, les cooperatives fomenten l’autoorganització, el repartiment de possibles beneficis i la presa de decisions de forma horitzontal.
A efectes fiscals, també pot ser interessant, ja que existeixen facilitats de finançament per algunes administracions a fi de fomentar el cooperativisme.
Què és un «fals autònom»? Com puc saber si en sóc un?
Un fals autònom és un treballador per compte d’altri que es veu obligat a donar-se d’alta com a treballador per compte propi per part de l’empresa que el contracta, però aquest professional continua comptant amb totes les característiques que definirien un assalariat, com per exemple la imposició d’una jornada laboral. Amb açò, l’empresa busca eludir responsabilitats amb la Seguretat Social, com ara el pagament d’impostos per ocupar un assalariat, etc.
El problema radica en la semblança que aquesta figura té amb la d’autònom TRADE (Treballador Autònom Econòmicament Dependent), d’ací la facilitat per fer passar un treballador que hauria de ser assalariat, per un professional per compte propi; que és totalment il·legal. El TRADE gaudeix d’unes característiques molt concretes –com el dret d’establir el seu propi horari, vacances i dies laborables, o triar la retribució que rebrà pels seus serveis- i de no complir-se’n alguna, es tractaria d’un fals autònom.
Què puc fer si soc un fals autònom?
El primer pas és afiliar-te a un sindicat i demanar assessorament. Al SIPA tenim àmplia experiència en la detecció i solució al problema dels falsos autònoms. Tant en el sector carni o de la premsa escrita hem aconseguit que molts falsos autònoms passen a ser contractats en el règim general.
En aquest punt, la llei és clara. L’article 22 de la Llei sobre infraccions i sancions en l’Ordre Social considera infracció greu «no sol·licitar l’afiliació inicial o l’alta dels treballadors que ingressen al seu servei, o sol·licitar la mateixa, a conseqüència d’actuació inspectora, fora del termini establit. A aquest efecte es considerarà una infracció per cadascun dels treballadors afectats».
A més, existeix una recent modificació del Codi Penal (article 311) que diu que «Seran castigats amb les penes de presó de sis mesos a sis anys i multa de sis a dotze mesos: Els que imposen condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la seua contractació sota fórmules alienes al contracte de treball, o les mantinguen en contra de requeriment o sanció administrativa».
