Quina és la millor edat per donar-li un mòbil al meu fill? Aquesta pregunta se la fan cada dia centenars de milers de famílies, pressionades per un entorn que empeny a donar accés als mòbils a xiquets cada volta més menuts.
Segons l’Institut espanyol d’Estadística, als 10 anys el 25% dels xiquets fan servir el telèfon mòbil, als 11 la xifra creix fins al un 45,2% i un 75% als 12. Als 14 anys són nou de cada deu xiquets i xiquetes els qui tenen un terminal mòbil amb connexió a Internet. Fa una dècada, aquesta xifra era deu punts més baixa.
Fa ja anys que psicòlegs, pedagogs i educadors alerten sobre els riscos de donar unes «ferramentes tan potents» a xiquets sense cap tipus de control ni la formació necessària per a entendre-les i gastar-les correctament. Amb tot, no ha estat fins als darrers mesos que ha començat a consolidar-se un moviment de famílies per tal d’aliar-se per a endarrerir l’edat d’accés al mòbil o limitar-ne els espais d’ús.
Les propostes són molt diverses, des d’una recollida de signatures per a demanar la prohibició per llei dels mòbils a menors de 15 anys –i que ja ha recollit més de 66.000 suports– fins a acords en grup per endarrerir col·lectivament el lliurament de mòbils en un entorn determinat.
Per ara, des del Govern espanyol ja s’ha pronunciat en contra la prohibició per llei, però resulta evident que aquesta sols és la primera batalla.
El psicòleg Francisco Villar, coordinador del programa d’atenció a la conducta suïcida del menor de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, és una de les veus més dures contra l’accés als mòbils durant l’adolescència, comparant-lo amb substàncies com l’alcohol o les drogues. Villar advoca, fins i tot, per una prohibició fins als 18 anys, amb arguments similars als que impedeixen als menors d’edat conduir un cotxe.
Motivacions diverses
Tant Villar com altres experts assenyalen algunes de les principals conseqüències de la sobreexposició a les pantalles i de l’accés sense restriccions ni acompanyament a internet i les xarxes socials.
Reducció de la capacitat de concentració
El darrer Informe PISA, publicat aquesta mateixa setmana, ha destapat una caiguda sense precedents de les capacitats lectores i també dels nivells de matemàtiques a tots els països europeus. Encara que les causes de la davallada no estan clares i probablement són multifactorials, fa anys que molts educadors alerten sobre com l’excés de pantalles perjudica la capacitat de concentració –no sols d’adolescents, sinó de tothom- i denuncien que la incorporació massiva i sense la planificació adequada de pantalles al sistema educatiu ha anat en detriment dels índexs de lectura i la capacitat de concentració.
Pèrdua de capacitat de sociabilitat
A l’estudi «Les TIC i la seva influència a la socialització dels adolescents» publicat per la Fundació Ayuda a la Drogadicción, els experts assenyalen que els i les adolescents es fan forts en la comunicació digital per la «mampara» il·lusòria que crea la virtualitat però després els costa mantenir la relació en el mateix nivell quan es troben cara a cara.
A les interaccions a través de les xarxes o missatges perden tota la informació que ofereix la comunicació no verbal i també les inhibicions naturals de dir certes coses «a la cara», el que genera molts més malentesos i tensions que en una comunicació no virtual.
Encara no sabem quins efectes reals tindrà tot això en el futur del jovent i si tot quedarà en una exageració per unes generacions a qui tots aquests canvis tecnològics els ha agarrat ja majors. Però estem parlant d’una generació sencera que està fent de prova pilot i és lícit preguntar-se si aquestes generacions seran capaces d’espavilar-se en el món no-virtual; si seran felices en les seues relacions personals; tindran una perspectiva pròpia de la realitat que els envolta, o si desenvoluparan els criteris suficients per prendre decisions en la seva vida social, professional, etc.
Assetjament
L’assetjament en entorns escolars sempre ha existit i, el fet que hui en dia estiga més present i se’n parle més no indica que n’hi haja més, sinó que s’amaga menys. Així doncs, els mòbils i les xarxes socials no són els creadors d’aquestes situacions, però sí que, des dels centres educatius, assenyalen com aquestes tecnologies han servit per incrementar la capacitat de generar dolor dels assetjadors i fer-lo més permanent.
El professor de Psicologia de la URV, Jorge-Manuel Dueñas, alerta com les «xarxes socials allarguen el patiment dels joves que suporten assetjament», ja que uns fets que abans quedaven circumscrits als pocs testimonis presencials, ara queden gravats en el temps i poden ser vistos per molta més gent i moltes més vegades.
Dependència del mòbil i addicció a les xarxes socials
La dependència a les xarxes socials no està clínicament reconeguda –com si que ho està l’addicció als videojocs-, però els professionals parlen de la «nomofòbia» [de l’anglès No Mobile Phobia] com la por a quedar-se sense mòbil o sense connexió.
El que sí que està totalment demostrat –fins i tot per documents interns de les mateixes companyies tecnològiques que s’han filtrat- és que les xarxes socials estan dissenyades per crear addicció, seguint els mateixos paràmetres que ha gastat tradicionalment la indústria del joc per crear ludopatia. Ací, la «recompensa variable» no és un benefici econòmic, sinó els likes i les visualitzacions.
Aquests comportaments addictius estan associats a un altre trastorn, anomenat pels experts FOMO, que seria la «por a perdre’s alguna cosa, en les sigles en anglès. De nou, es tracta d’un fenomen natural en l’adolescència –quan la voluntat d epertinença al grup és més forta que en cap altra edat- i anterior a les xarxes socials, però que en el món digital comporta una necessitat constant de repassar totes les xarxes socials i aplicacions de missatgeria de forma obsessiva.
Perills per a l’autoestima
A aquesta capacitat addictiva que, de nou, no és exclusiva en adolescents, cal sumar-hi altres efectes especialment perniciosos per als adolescents, com la necessitat de validació i els atacs a l’autoestima. Segons un document intern de Meta –l’empresa propietària d’Instagram i Facebook- publicat pel The Wall Street Journal el 2021, la companyia reconeixia que Instagram suposava un atac a l’autoestima per un de cada tres adolescents. I el disseny de Tik-Tok és encara pitjor. No cal dir que cap empresa ha fet res per canviar aquests efectes tòxics.
Continguts inapropiats
L’accés sense restriccions ni control a internet és una finestra de llibertat indescriptible per als adolescents, però també suposa l’entrada en contacte amb molts continguts que no són aptes per a les seues edats i als quals les noves generacions no tenien accés de forma tan immediata i a edats tan joves. Incitacions al suïcidi, consells perillosos per a la salut, teories de la conspiració, idees racistes, masclistes o feixistes, violència gràfica, etc.
Naturalment, molts d’aquests perills es poden evitar amb aplicacions de control parental, però també cal ser conscients que hi ha aplicacions per eludir aquest control i que no hi ha cap tecnologia que puga suplir l’acompanyament humà.
Deseducació sexual
Un dels continguts «no aptes» que més preocupa a moltes famílies són els sexuals o pornogràfics. Aquesta preocupació, però, no pareix que vaja acompanyada d’accions concretes. Segons l’estudi «Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals», de la Universitat de les Illes Balears, un de cada quatre xiquets (masculins) ja han vist pornografia abans dels 13 anys, i els primers contactes arriben cap als huit anys. Als 14, ja l’han consumida un 87%.
La preocupació no és, però, soles de tipus moral, que és un problema de cada família, sinó de deseducació sexual. En un context on els programes d’educació sexoafectiva a les escoles s’han limitat i fins i tot criminalitzat des de la dreta política i mediàtica, per a molts adolescents, l’única educació sexual és una pornografia mainstream caracteritzada pels seus continguts masclistes, violents i sense cap tipus de corresponsabilitat afectiva. Segons l’estudi citat, Un 50% de joves reconeix haver incrementat les pràctiques sexuals de risc després de consumir pornografia.
