Enmig del conflicte enquistat que la Conselleria d’Educació manté amb la comunitat educativa, amb convocatòries de vagues mensuals dels docents, protestes de les famílies per la manca de recursos i la imposició del castellà, els centres afectats per la dana i els municipis on s’ha paralitzat el Pla Edificant, hui s’ha fet públic un nou actor que demostra fins a quin punt s’ha estés el malestar en l’ensenyament i com el relleu de José Antonio Rovira al capdavant de la conselleria no ha servit per mitigar-lo.
En un manifest inèdit, signat per 650 equips directius de centres educatius de tot el País Valencià, es fixen les principals reivindicacions i es denuncien les mancances més urgents de l’ensenyament públic.
Llistat exhaustiu de greuges
Les direccions dels centres han dividit les seues demandes en diversos capítols, com el d’atenció a la diversitat i inclusió; alumnat i famílies; infraestructures; menjador escolar; condicions laborals: gestió, i finançament de l’escola pública.
En el primer punt, per exemple, inclou punts tan bàsics com la restauració dels recursos als alumnes amb necessitats especials o que es complisquen a temps les substitucions i adjudicacions, a més de la reducció de ràtios o el compliment del decret de plantilles, al qual la Conselleria estaria obligada pels tribunals i asseguren que “no està ocorrent”.
En el capítol d’alumnat i famílies recorden la importància d’evitar la segregació escolar i el repartiment desigual de l’alumnat més vulnerable, dos fets que per ara estan propiciats “tant pel sistema desigual d’escola concertada i escola pública com per la Llei de Llibertat Educativa”, així com la coordinació amb Serveis Socials per donar suport a les famílies en contextos de vulnerabilitat i, de nou, baixar les ràtios, ja que el País Valencià és un dels territoris amb les ràtios més elevades de l’estat.
En infraestructures demanen que es reprenguen les obres del Pla Edificant paralitzades, així com un pla d’inversió real i continuat en els centres educatius que incloga, entre altres, l’adaptació dels centres al canvi climàtic, amb sistemes de climatització i calefacció adequats.
També demanen que la Conselleria s’implique en el finançament dels menjadors escolars, que baixen les ràtios també en aquest espai i un compromís perquè “tot l’alumnat puga gaudir del menjador escolar, del transport i de les activitats extraescolars”.
En la situació laboral dels docents es destaquen, a més de l’actualització dels salaris -que “des del 2007 han perdut un 20% de poder adquisitiu”-, més rapidesa en les substitucions, més estabilitat en les plantilles i la compensació de les hores dedicades a tasques com les tutories.
Finalment inclouen reivindicacions com la “reducció de la càrrega burocràtica”, la protecció davant dels “constants canvis legislatius”, més personals d’administració o que la Conselleria no es retarde en el pagament de les assignacions als centres; així com un impuls generalitzat a l’escola pública, amb un pressupost adequat -“independentment dels concerts educatius”- i un projecte de cohesió social, amb polítiques d’equitat i de lluita contra la segregació.
