El 29 d’octubre del 2024 quedarà gravat a la memòria col·lectiva del País Valencià com una data de vergonya i dolor. La dana no sols va descarregar litres de pluja, sinó també una pluja de negligència institucional, de menyspreu a la vida humana i de priorització dels beneficis per damunt de les persones. Aquell dia, treballadores i treballadors van perdre la vida per no haver pogut tornar a casa a temps o per haver estat obligats a eixir quan ja tot el territori estava en alerta roja. I tot això amb el silenci còmplice o la coacció directa de part de l’empresariat i sota la responsabilitat màxima d’un govern que va mirar cap a un altre costat.
Carlos Mazón, president de la Generalitat, ha intentat escapolir-se de tota responsabilitat. Però el poble valencià no oblida. I tampoc perdona. El seu negacionisme climàtic, les seues polítiques antisocials i la seua complicitat amb l’espoli empresarial han deixat una ferida oberta que només començarà a tancar-se quan arribe la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes.
La convocatòria de vaga general per al 29 de maig no és un capritx ni una acció simbòlica. És una resposta justa i necessària davant d’un sistema que ens vol submises, explotades i callades. És una crida a dir prou al deteriorament dels serveis públics, a la precarització de la vida i a l’especulació salvatge amb els habitatges, fins i tot amb aquells que han estat devastats per la dana.
Les reivindicacions són clares i legítimes: responsabilitats penals per les morts laborals, prestacions per a les víctimes, reforç dels serveis públics, permís retribuït per alerta meteorològica, reducció de jornada laboral i dret real a un habitatge digne. No estem demanant luxes; exigim el mínim indispensable per a viure amb dignitat.
Ara, més que mai, necessitem unitat sindical i social, acció col·lectiva i solidaritat activa. Hem de convertir la ràbia en força transformadora, el dolor en coratge i la indignació en acció. Aturar-ho tot el 29M és un deure democràtic, moral i vital.
No podem esperar més. La reconstrucció del País Valencià no pot fer-se sobre els fonaments podrits del capitalisme depredador i del govern còmplice. Necessitem un altre model que pose la vida al centre. I açò només serà possible si el poble valencià s’alça, es planta i diu ben fort: ni una mort més per negligència, ni una retallada més, ni una casa més en mans dels fons voltor.
El 29 de maig, ens aturem. Pel passat, pel present i pel futur.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
