Potser, posats a parlar de nombres, l’única xifra que és mereixedora d’ésser recordada de la Gala Literària que tingué lloc anit a Alzira siga la de 900. N’hi hagué una d’important, però, als pocs minuts de Carles Alberola recordar-la, el presentador i conductor de la Gala literària, uns pocs instants després, qui escriu mirava les xarxes socials. El primer tuit era decebedor, d’allò que llegeixes el titular i penses si seguir mirant o fer com que no has vist res i seguir atenent Alberola.
Més d’un centenar d’assassinats al cor de París fou la xifra que vaig veure cap a dos quarts de d’onze. 120, deien segons després en un altre tuit. 100 al Bataclan, després n’eren 80, 200 ferits i 80 greus o 60… tant feia doncs. Mentre, a uns quants quilòmetres, l’actor i dramaturg deia amb rotunditat una altra xifra: 27. I es va fer un estrany silenci.
Carles Alberola (Albena Teatre).
“Gràcies President” digué Alberola. Sí. Feia vint-i-set anys que un president de la Generalitat Valenciana no anava a una gala literària com la dels Ciutat d’Alzira a sopar, seguir un espectacle amè i mostrar públicament que des dels llocs rellevants de la vida política valenciana s’està al costat dels escriptors, docents i gent de la cultura. En certa manera és normal que passen aquestes coses. La d’Alzira no serà l’única al llarg d’aquest primer any de govern. Una pena i tot i que els qui anit s’aplegaven a Alzira en són completament conscients, un fet destacable perquè l’opinió pública valenciana sàpiga de quina pasta estaven fets els governants valencians anteriors que, sota l’excusa del filòleg de ‘bocaxancla’, es carregaren de raons per governar d’espatlles a cadascuna de les manifestacions culturals on, amb normalitat i naturalitat, s’exalta la nostra cultura, el nostre país i s’encomana al futur prosperitat i bons èxits. Òbviament, al pròxim esdeveniment qui hi siguen els recordaran una altra xifra: 20, 19, vint-i-tants…, és normal que els ho recorden.
No estigué sol el president Puig, ja que hi eren també el president de les Corts, Enric Morera, el conseller Marzà i la consellera de Cultura de les Illes Balears, Esperança Camps, el secretari de cultura Albert Girona així com el diputat de cultura Xavier Rius, polítics com Joan Baldoví, Antonio Montiel, Ricardo Sixto, membres de l’AVL, del CVC, regidors i alcaldes, representants del món universitari, lletraferits, investigadors, docents, amics i amigues… un sopar literari amb bona dosi de rialles, discursos clars, breus, punyents, directes i amb un missatge repetit: cal fer país, cal refer el País Valencià, i la literatura és una bona eina.
El conseller Vicent Marzà.
Emotiu i fresc, natural i ras estigué el conseller Marzà recordant son pare, Vicent Marçà, qui guanyà el Vicent Silvestre de narrativa infantil en 2001 amb La fada masovera, als Ciutat d’Alzira. Llengua, país i seny podria ser el missatge que resumeix el discurs del conseller.
Xavier Puchades, Joanjo Garcia, Pedro Gómez, Enric Lluch, Gemma Lienas, Mercè Climent i Francesc Torralba, guanyadors dels Ciutat d’Alzira 2015.
El darrer del discursos, després d’haver lliurat cadascun dels premis que conformen els Ciutats d’Alzira: Enric Lluch, Carme Lienas, Xavier Puchades, Joanjo Garcia, Pedro Gómez, Francesc Torralba i Mercè Climent en foren els diferents premiats, el president Ximo Puig recordava que a uns quants quilòmetres d’Alzira uns descabellats havien obert foc contra la societat al cor de París. Atacs condemnables que hem d’intentar que no es tornen a repetir, va dir poc més o menys el president, qui va recollir de bon grat cadascun dels missatges llançats dels premiats, per Alberola i pel conseller Marçà. Va tindre un últim missatge directe: “Cal que tothom (compre) entenga que hem de lluitar per aconseguir un finançament just per al país”.
El president Ximo Puig a la Gala Literària dels Premis Ciutat d’Alzira.
La gala acabà a Alzira, amb normalitat i una més de les que els governants hauran d’escoltar que fa tants anys que per allà no hi anava ningú. La gent comentava, parlava, enfilava en vehicle, aliens en molts casos de les xifres que s’hi donaven. Potser Alà és gran, no ho sé de ciència certa, però, l’empetiteixen els fanàtics amb aquestes bogeries.
Per Alzira…, es fa difícil demanar normalitat per un país, la seua llengua i la seua gent i veure com els tuits que es carreguen al mòbil estan tacats de sang, mort, caos i ignomínia per la vida, com si no costara gens retindre-la, com si viure amb normalitat fóra una ficció per a una novel·la guanyadora en els Premis Literaris dels Ciutats d’Alzira.
