Enguany, cinc dones han estat assassinades pel fet de ser-ho al País Valencià, a més d’un xiquet de dos anys. Ha passat a Torís, València, Algemesí, Villena i Alacant. De dues d’elles, ni tan sols n’ha transcendit el nom i, de fet, no comptabilitzen als registres oficials, que es limiten a recollir els crims només si són en mans de la parella o exparella.
Aquesta dificultat per reconstruir-ne la vida, la situació personal, les esperances i els projectes ja diu molt de l’interés que desperta la qüestió, encara que des del 2003 hi haja un registre i una comptabilitat de les víctimes -una victòria indiscutible del moviment feminista- massa sovint queda la sensació que ens limitem a cobrir l’expedient sense prendre’ns la situació amb la seriositat que mereix.
La resposta de les institucions va poc més enllà de les mecàniques concentracions de rebuig cada vegada que hi ha un nou assassinat. I ara ni això. Amb els negacionistes de la violència masclista a les institucions, fins i tot aquest fràgil consens es trenca i s’intenta tornar a conceptes tan caducs com el de la “violència intrafamiliar” i els “casos aïllats”, com si no hi haguera causes estructurals d’aquesta violència, en què els assassinats no deixen de ser la punta d’un immens iceberg que s’afona profundament en els estereotips masclistes de la nostra cultura, segons els quals la vida de les dones sempre valdrà menys que la dels homes.
No n’hi ha prou, ens reafirmem, amb denunciar els assassinats o demanar mesures punitives cap als assassins. Cal un canvi de mentalitat i d’actituds en què la denúncia de les agressions i la violència no depenga dels interessos polítics de cada cas, sinó que siga una finalitat en si mateixa i que comence en els nostres entorns més immediats.
Només quan s’entenga sincerament que les vides i els cossos de les dones tenen exactament el mateix valor que els dels homes, que no se les pot maltractar, insultar, menystenir, mercadejar ni, encara menys, assassinar, començarem a fer les primeres passes cap a una societat que ja no haja de commemorar, any rere any, el Dia Internacional de la Violència Masclista.
