El 25 d’Abril arriba un any més en un context polític marcat pels atacs constants del PP i Vox a la llengua i a la cultura valencianes. La dreta i l’extrema dreta, sobretot la que governa la Generalitat Valenciana (que no castellana!), han mamprés una ofensiva sistemàtica per fer retrocedir els drets lingüístics, desmantellar polítiques de normalització del valencià i esborrar tot allò que recorde la nostra identitat col·lectiva.
L’exemple més recent d’aquesta deriva autoritària l’hem viscut amb la decisió de la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (Vox), de suspendre els actes institucionals del 25 d’Abril, entre els quals s’incloïa el record de la batalla d’Almansa i el lliurament de les distincions Francesc de Vinatea. L’excusa: la polarització política, la crispació social i la dana. Una anul·lació que s’ha produït pocs dies després de la massiva manifestació celebrada el 12 d’abril a Alacant, convocada per Acció Cultural del País Valencià, El Tempir d’Elx i altres entitats del sud, per reivindicar la valencianitat d’aquestes comarques.
Aquesta manifestació ha sigut un crit de resistència i d’autoafirmació: milers de persones van eixir al carrer per defensar la unitat del País Valencià i per rebutjar els intents de fragmentació, assimilació i arraconament cultural que promouen els sectors més reaccionaris. Un acte de dignitat col·lectiva enmig d’un escenari institucional hostil.
La commemoració del 25 d’Abril, que recorda una derrota històrica, però també inspira la lluita per la dignitat i els drets del poble valencià, no sempre s’ha celebrat en condicions favorables. De fet, moltes de les primeres diades, ja des del començament del segle XX i durant la llarga hegemonia del PP, es van dur a terme en escenaris d’adversitat i minoria absoluta per al valencianisme polític.
Ara, malgrat tindre un moviment cívic, cultural, sindical i polític més ampli, les condicions tornen a ser desfavorables. Però aquesta força acumulada també és la nostra garantia: no defallirem. Aquesta és una lluita de llarg recorregut, i és necessari fer sentir clarament a PP i Vox que no ho tindran fàcil. La memòria, la cultura i la llengua són patrimoni del poble, de tot el poble i no només d’una part, i el poble valencià continuarà defensant-les amb convicció i fermesa.
