El cicle de conferències «València, emergència lingüística», fetes pel filòsof i escriptor Xavier Serra, també col·laborador del Diari La Veu, arreu del País Valencià amb el suport de Plataforma per la Llengua, arriben a la seua recta final després de 25 actes celebrats fins ara. Els pròxim es farà a Montroi (Ribera Alta) i a la primavera se’n faran els últims.
Des de l’any passat Plataforma per la Llengua ha portat arreu del País Valencià aquest cicle de xerrades. Ciutats com ara Alcoi, Algemesí, Altea, Benicarló, el Campello, Castelló de la Ribera, Elx, Gandia, Ontinyent, Torrent o Vinaròs han acollit aquest cicle, que ha tingut un gran èxit d’assistència als casals i als ateneus en què s’ha celebrat.
Xavier Serra explica l’èxit d’aquestes conferències pel realisme: «No plantegem grans reptes que no estan al nostre abast ara com ara». Per a ell, les accions que es poden dur a terme per a protegir i defensar la llengua són «mantenir-ne l’ús i no canviar-la» i denunciar les agressions lingüístiques «amb la mateixa força i convicció que les agressions masclistes, racistes i homòfobes», perquè «l’odi lingüístic està molt escampat i hem de denunciar els agressors, posar-los davant el mirall».
El perill del valencià
Al seu torn, Serra, tot i que admet que molts lingüistes consideren que el valencià no està en perill pel nombre de parlants que té i per què gaudeix d’una certa protecció oficial, recorda que «hi ha zones on el valencià té una gran força, però també n’hi ha on el castellà domina el carrer i arracona la nostra llengua». L’escriptor celebra, en canvi, que «el valencià ha tingut una capacitat extraordinària d’assimilar nous parlants que originàriament eren castellanoparlants, a més amb un poder polític i econòmic que actuaven en contra: no conec cap cas de resistència lingüística similar».
També valora positivament la força i la persistència literària del valencià «des de l’època medieval fins ara, però no hem de badar», i recorda que idiomes reconeguts oficialment per la Unió Europea com el maltés corren el perill de ser substituïts per l’anglés.
Serra, que també és mestre de secundària, ha criticat el Botànic per haver eliminat les línies en valencià, «un error imperdonable», considera, perquè eren els espais d’immersió en què els jutges no podien intervindre. «En lloc d’augmentar les línies i consolidar la feina feta ens van portar cap al model que ells anomenaven plurilingüisme, que vol dir que acaba sent sempre el castellà la llengua principal», lamenta.
Per últim, el protagonista d’aquestes conferències entén que per defensar la llengua calen mobilitzacions.
