El País Valencià és terra de cooperatives. Segons les dades de la Confederació de Cooperatives valencianes, hi ha 2.704 empreses que formen part d’alguna de les seues federacions, ocupant 61.703 treballadors i amb una xifra de vendes, el 2023, de 8.971.897.396 euros. És, en nombre d’empreses, el tercer territori de l’estat, només per darrere d’Andalusia i Catalunya i el segon, superant els catalans, en llocs de faena.
Aquesta fórmula econòmica, que posa el control de les empreses en mans dels seus treballadors, no ha tocat sostre. Segons les dades de la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat (Fevecta), el 2025 es van crear 145 noves cooperatives al País Valencià, 126 de les quals de treball associat, cosa que el situa com el quart territori amb més creació d’empreses de l’estat, per darrere d’Andalusia (269), Galícia (156) i País Basc (144).
Això també ha suposat 304 nous llocs de treball inicials. Per sectors, un 66,7% de les noves cooperatives es dediquen als serveis, un 19,8% al xicotet comerç, un 6,3% a la construcció, un 4,8% a la indústria i un 2,4% al transport.
Alentiment del creixement
Ara, des de Fevecta també alerten que la creació de noves cooperatives s’està “alentint” i que el 2025 el seu creixement s’ha reduït un 16,5% respecte a l’any anterior, una dada que a parer de Ramón Rodríguez, president de Fevecta, respon a “una confluència de tres factors”.
“El greu retard en la publicació de l’ordre d’ajudes al sector, convocades en ple mes d’agost, és una de les causes -apunta Rodríguez-, tenint en compte que és una eina fonamental de promoció i estímul, la qual cosa ha provocat que moltes emprenedories es retardaren i que d’altres es quedaren en suspens o, fins i tot, es frustraren”.
D’acord amb les dades del Registre valencià de Cooperatives, en el primer semestre del 2025 es van crear 66 noves empreses, un 36,5% menys que en el mateix període de l’any anterior. I encara que en el segon semestre va millorar el ritme, no va ser possible aconseguir o superar les xifres del 2024.
Per això, segons assenyala el president de Fevecta, si enguany es pretén “recuperar l’impuls perdut”, és “fonamental” que les ajudes al sector cooperatiu “es publiquen durant el primer semestre del 2026 perquè puga generar els efectes positius que qualsevol ordre d’ajudes persegueix”.
La segona causa seria un “efecte de les bones dades d’ocupació” durant l’any passat, “referendant la tendència anticíclica del nostre sector que, encara que es va matisant amb els anys, segueix ací, considerant-se tradicionalment com una fórmula refugi quan l’ocupació escasseja o, almenys, quan les condicions laborals no són les desitjades”, ha asseverat Rodríguez.
Finalment, les conseqüències de la dana han provocat que el fre en la creació de noves empreses haja estat especialment intens en les comarques a l’entorn de València, fins al punt que sis de cada deu noves cooperatives estan ubicades a les comarques del sud. “Hi ha hagut emprenedories que s’han quedat en stand by a a l’àrea de València, alguns dels quals esperem recuperar prompte”, ha continuat Rodríguez.
El president de Fevecta, però, ofereix també una anàlisi de més recorregut sobre el major dinamisme cooperatiu al sud: “Les comarques pròximes a València tenen major dependència del comportament de la capital i una àrea metropolitana molt àmplia i poblada, mentre que al sud els pols d’atracció econòmica estan més distribuïts”. Així, “trobem zones amb molt de dinamisme cooperatiu, tant a l’interior, amb municipis com Villena i Elda, com en la costa, amb comarques com la Marina Alta i Baixa”, ha conclòs.
