Amb una previsió d’alerta roja per pluges de l’Aemet n’hi ha hagut prou perquè aquest dilluns, 29 de setembre, es tancaren en gran part del País Valencià escoles i equipaments de tota mena, es mobilitzara els serveis d’emergències i s’enviara un missatge als mòbils de tots els ciutadans avisant-los dels possibles perills 12 hores abans que arribaren -missatge, per cert, enviat només en castellà i anglés, un idioma que no és oficial al País Valencià-, i just una setmana després de les sentides declaracions de Carlos Mazón en favor del valencià que de nou ha tornat a oblidar, exceptuant-hi quan el necessita per a crear cortines de fum.
Part important de la societat valenciana va tornar a eixir al carrer a les 18h. de diumenge, 28 de setembre, malgrat l’avís d’emergència per a les 4h de la matinada de dilluns dues hores abans, en dues manifestacions des de la Rambleta de València i des de Paiporta al pont de la Solidaritat per tornar a demanar la dimissió del president Mazón i en solidaritat amb les famílies de les víctimes i dels pobles afectats per la dana.
Dit això, aquesta vegada cal reconèixer que s’han fet les coses com tocava. No té sentit posar vides en risc perquè “potser després no passa res”, com han arribat a dir alts responsables del PP en èpoques passades. Ara fins i tot hi ha hagut empreses privades, com Consum o el centre comercial MN-4, que s’han sumat a les mesures per no posar en perill la vida de treballadors i clients. Altres pareix que no n’han aprés res, malgrat haver-se queixat molt per les crítiques rebudes ara fa un any.
Amb tot, la bona actuació davant d’aquesta alerta no deixa de ser una esmena a la totalitat al relat que el PP ha intentat colar el darrer any. Per a reaccionar només calia una previsió d’alerta roja per part de l’Aemet -la mateixa que tenien el 29 d’octubre del 2024 des de les 7.31 hores. El problema no van ser les canyes als barrancs, ni els sensors electrònics ni si la previsió de pluges va fallar en uns metres amunt o avall de precipitacions, o si la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va enviar un correu o va fer una telefonada… El problema va ser que el 29 d’octubre, quan l’Aemet va augmentar l’alerta de taronja a roig -després d’anar avisant durant diversos dies del que vindria-, la Generalitat, governada pel PP de Mazón amb total suport de Vox, no va actuar immediatament i va enviar l’alerta quan la barrancada havia arribat a l’Horta Sud i la gent estava morint.
L’actual alerta ha demostrat que, malgrat el que han repetit de forma prou confusa diferents càrrecs del PP durant aquests mesos, ni tan sols era necessari convocar el Cecopi per a enviar l’avís als mòbils. Fins i tot, ni tan sols calia que Mazón estiguera a la sala, ja que, de nou, ha optat per anar-se’n enmig de la crisi. I encara que cadascú ha de saber quines són les seues prioritats i responsabilitats, una administració que funciona no hauria de necessitar el permís del president per a prendre aquestes decisions d’emergència.
Naturalment, ens alegrem profundament que s’haja aprés dels errors. Esperem que mai més al País Valencià hàgem de tornar a viure una tragèdia d’aquestes característiques. Però no podem deixar de recordar que la lliçó ha costat 229 morts. Un preu massa alt per oblidar-ho i deixar-ho amb uns colpets a l’esquena.
No pot ser que la incompetència del 29 d’octubre del 2024 quede sense conseqüències i sense cap responsabilitat política. El missatge d’impunitat de la classe política que es dona a la ciutadania és massa perillós i no fa més que provocar aversió i desencís cap a les institucions democràtiques. Malgrat la teranyina de mentides i canvis de versions amb què el PP i les seues terminals mediàtiques ens han anat bombardejant aquests onze mesos, cada volta queda més clar que la llavors responsable d’Emergències, l’exconsellera Salomé Pradas, va ser incapaç de prendre una decisió de forma autònoma sense el vistiplau de Mazón i que, per tant, la incompareixença d’aquest durant llargues hores d’aquella fatídica vesprada van traduir-se en una dramàtica pèrdua de vides humanes. Més enllà de les responsabilitats penals que dictamine la justícia, l’exigència ciutadana de dimissió del president Mazón té hui encara més sentit.
