Quan, just hui fa deu anys, els treballadors de Canal 9 van atrinxerar-se als estudis de Burjassot i van negar-se a desconnectar les emissions, va esdevenir la imatge de la revolta cívica que llavors desbordava el poder d’un PP que semblava omnímode però que es trobava en avançat estat de putrefacció. També llavors, però, no van faltar les veus que van acusar aquests treballadors de «no haver actuat quan tocava» i «només haver-se mobilitzat quan eren ells els afectats personalment».
Aquesta volta, la plantilla d’À Punt ha decidit no cometre el mateix error i, almenys quedarà per al registre, les mobilitzacions dels treballadors han començat fins i tot abans que la televisió pública torne a convertir-se en un canal de propaganda partidista.
Aquesta va ser la motivació central de la concentració que ahir van convocar els quatre sindicats amb presència a l’ens –Intersindical, CCOO PV, UGT-PV i CSIF- i Acció Cultural del País Valencià, amb el lema «À Punt no es toca».
La mobilització va tenir un poc de commemoració d’uns fets que van quedar gravats en la memòria col·lectiva valenciana, però també d’un avançament i avís, davant els intents del bipartit de PP i Vox «d’assaltar» –en paraules dels convocants- el Consell Rector i el Consell de la Ciutadania de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). També va denunciar-se la retallada del pressupost d’À Punt –que encara pot ser més gran si el govern no assumeix el retorn de l’IVA en cas que així hi dicten els tribunals-, que va interpretar-se com l’avantsala del tancament.
Més enllà d’À Punt
El tancament de RTVV ara fa una dècada, no soles va suposar l’acomiadament de 1.200 treballadors i la pèrdua de la veu pròpia més important dels valencians, a més de l’única televisió amb llengua pròpia. També va significar la pràctica desaparició de tot el sector audiovisual, una indústria considerada estratègica per tots els governs del món, tant per motius econòmics com de sobirania cultural.
En els darrers cinc anys, després de la posada en marxa d’À Punt, aquest sector audiovisual valencià veu amb temor el nou govern de dreta i extrema dreta amenaça la seua precària recuperació. Les constants crides de Vox a reduir el pressupost de la CVMC, principal motor de tot el sector, així com altres manifestacions de menyspreu. La més sonada va ser la negativa del vicepresident i conseller de Cultura, Vicente Barrera, a signar un conveni d’un milió i mig d’euros amb Govern espanyol per promoure l’audiovisual en valencià per motius ideològics. Finalment, la decisió es revertiria en silenci, però la mostra de desinterès i el mal a la imatge pública ja estaven fets.
Des d’Acció Cultural, Toni Gisbert ha recordat que «aquest pot ser un punt final o un punt d’inici», ja que si el govern valencià «no respecta À Punt i els seus treballadors» s’iniciarà «un procés de mobilitzacions com que ja va viure Fabra».
Per la seua banda, el representant sindical del CSIF a À Punt Mèdia, Frederic Ferri, ha recordat que fa deu anys «no estàvem defensant els nostres llocs de treball, estàvem defensant una ferramenta i una institució fonamental per a la defensa de la cultura del poble valencià» i ha subratllat que la reivindicació «no va de dretes ni d’esquerres, sinó de tindre un espill on identificar-nos com a valencians».
