Diumenge 9N. A Catalunya està tot preparat perquè un poble diga la seua davant un procés que ja és imparable: la independència.
La Veu del País Valencià ha compartit una llarga estona amb dos dels voluntaris i presidents de mesa, Sílvia Rodríguez i Francesc Girbau, que diumenge formaran part d’aquest tsunami per la democràcia i la independència, dins de l’operatiu dels 40.000 voluntaris que faran possible un dia històric per al poble de Catalunya.
“Som voluntaris perquè volem ajudar perquè els catalans puguen expressar la seua voluntat com a poble”, explica Sílvia Rodríguez, una exadministrativa i graduada social jubilada, nascuda a Vilanova i la Geltrú. “Jo vull la independència perquè estem cansats i volem recursos per al nostre desenvolupament, perquè també volem un país sense pobresa”, afegeix.
Mentre, Francesc Girbau, represaliat durant el franquisme per la seua pertinença a CCOO, assegura que s’ha implicat perquè com molts catalans vol que Catalunya recupere la dignitat com a poble”.
Tots dos estan molt segurs que el 9N es desenvoluparà “amb normalitat, no creiem que passe res. De fet, nosaltres estarem a les huit del matí al nostre col·legi i allà, amb la resta de voluntaris, hem de donar un exemple de normalitat democràtica”.
Tot i que durant els darrers dies hi ha hagut molts rumors i amenaces, la Sílvia i el Quico estan molt tranquils. “No crec que hi haja problemes, serà com qualsevol dia d’eleccions”, explica Sílvia.
Tot plegat, tant Sílvia com Francesc coincideixen en què “votarem pels nostres néts, per deixar-los un país amb un futur millor, serà un procés llarg, és a dir, aquest és el primer pas, després vindran unes eleccions. Encara hi ha molta feina a fer”.
Aquesta parella d’enamorats del seu país recorden que fins que no es va produir la sentència de l’Estatut “estàvem prou còmodes amb l’autonomia”, diu Sílvia. Tot i això, Francesc recalca que “abans de la sentència del Constitucional ja tenia un sentiment molt nacionalista. L’Estat espanyol estava actuant de manera molt semblant al règim franquista contra Catalunya”.
Emocionat, Francesc parla de la importància del 9N per als catalans, “hem lluitat molt i el futur és una Catalunya independent”. Per la seua banda, Sílvia asegura que no li importaria “una confederació amb Espanya en un context europeu” tot i que molt haurien de canviar les coses. Ara com ara considera que allò important és consolidar un Estat propi.
Respecte al País Valencià, Sílvia i Francesc també coincideixen que serà molt positiu per als valencians aquest procés. “Si els valencians inicien un procés similar comptaran amb tot el suport de Catalunya i dels catalans”, assegura Sílvia amb l’assentiment total de Quico.
Just acabant la conversa el mòbil de Sílvia sona. És un missatge de la Carme Forcadell: “Demà és un dia molt important, convenç deu persones perquè vagin a votar”.
L’estada a la casa de Sílvia i Francesc acaba amb un bon dinar i un bon café amb vistes a la Gran Via, justament on el 2010 acabava la primera gran manifestació del poble català clamant per la seua independència. Eren altres temps.
