Xavier Mas i Sempere / Santa Pola
Començàrem 2014 amb una nova campanya turística. Algú, amb poc encert propagandístic, se li va ocórrer fer un eslògan jugant amb el percentatge de territori protegit del terme municipal. “Santa Pola 73% natural” ens deixa amb la sensació, al contrari del que pretén l’emissor, que ens trobem davant un poble artificial: poc preocupat pel seu medi natural. Abans d’haver llençat la campanya Santa Pola, 73% natural els haguera estat bé als publicistes plantejar-se si comprarien al mercat unes tomaques 73% naturals…
Passats uns mesos, però, aquest eslògan, en el sentit que l’hem interpretat ací, ha començat a prendre un perillós tarannà noticiós. Al llarg de l’estiu, s’han anat acumulant les notícies on el medi ambient era desafortunat protagonista. Cadascuna, amb una causa originària diferent però, totes elles, amb un denominador comú: unes administracions públiques incapaces d’obrar i respondre responsablement i assenyadament.
En aquesta ocasió, la falta de coordinació entre l’ajuntament i la conselleria –ambdues gestionades pel mateix partit polític– i l’escasa consciència mediambiental del govern local han quedat ben paleses. Ni tan sols la breu estada de l’alcalde al capdavant de medi ambient a la diputació provincial –abans de ser cridat a les Corts– ha possibilitat una major sensibilitat per aquesta temàtica.
Tot plegat, juntament amb un estiu molt escàs amb pluges, ens deixen en una situació molt lamentable. El mapa de les agressions mediambientals, desgraciadament, s’estén d’un costat a l’altre del territori santapoler.
Aquest espai protegit es troba en el cinturó del Parc Natural de les Salines de Santa Pola i limita amb el terme municipal d’Elx. Rep l’aigua per mitjà de l’Assarb de Dalt, canal hídric on es difumina el riu Vinalopó uns quilòmetres abans d’arribar a la desembocadura. El delicat equilibri d’aquest ecosistema el configuren els sobrants d’aigua de les conques del Xúquer i el Segura. Aquest pantanet, doncs, és l’última explotació que aprofita l’aigua abans d’arribar a la mar. La mà humana, en aquest cas, és també profitosa per a les salines.
Als canals d’aquesta explotació trobem especies animals acostumades a viure en ambients salobres: mújols, lubines, carpes o anguiles. La falta d’oxigen a l’aigua, que va provocar la sequera aquest estiu, va causar la mort de milers de peixos. La Conselleria, encara més, no va reaccionar a temps i no va proporcionar el cabdal hídric d’urgència (5 Hm3) previst per a aquestes situacions excepcionals. Es posava en perill, així, una explotació turística i, alhora, respectuosa i conservadora del paratge natural.
El cableski és una activitat lúdica aquàtica exportada a una atracció en terra. En el cas de Santa Pola els terrenys escollits per instal·lar-la limiten amb el perímetre de les salines. Ben prop d’allí, un parc d’atraccions –el Pola Park– fou també criticat en el seu dia per portar tota la contaminació acústica i lumínica d’aquests espais a la vora d’un parc natural. Els tràmits per a la seua autorització han estat molt ràpids. S’ha prescindit de la declaració d’impacte ambiental i l’equip de govern se centra en les suposades repercussions turístiques que tindrà.
El parc per a l’skate
Els orígens d’aquesta dotació es troben en un abocament de runes que l’ajuntament va aplanar per tal d’intentar dissimular –sense èxit– l’esglaó que s’havia format en el terreny. Als pocs mesos, l’equip de govern presentà un projecte d’Skate Park que plantejava un pressupost de més de mig milió d’euros. Independentment de la utilitat i l’aprofitament social d’aquest equipament, el parc d’skate suposa omplir de formigó un sòl urbà que, tot i que no estrictament protegit, comparteix el mateix ecosistema que el de les parcel·les colindants –ja dins dels terrenys del parc natural.
Els abocaments al barranc
El nucli de població de Gran Alacant –barbàrie urbanística que ha destrossat bona part de la serra de Santa Pola– compta amb dos col·lectors. La falta de previsió de serveis i l’ànsia urbanística han provocat que la seua capacitat siga inferior a la requerida per a la població que acull. El límit es va rebassar i va començar l’abocament d’aigües fecals a un dels barrancs de la Serra de Santa Pola. Situat pròxim a la reserva de flora de l’Esgolador de Crist i a tocar de la Cova dels Frares –patrimoni de la Humanitat per la UNESCO– aquest abocament de residus ha canviat la geografia del terreny. Aquest estiu s’ha pogut veure un rierol fins unes rasses obertes per l’Ajuntament per evitar la vergonya de veure arribar l’abocament a la carretera que passa per baix del Cap de Santa Pola. Les aigües fecals, estancades, han causat problemes de salubritat amb la propagació de mosquits. La resolució del problema s’allarga en el temps mentre, alhora, els veïns segueixen pagant el cànon corresponent a un tractament d’aigües que no s’està efectuant.
El mirador del far
Finalment, la darrera agressió que contemplem és, desgraciadament, una iniciativa municipal turística. El govern popular, que confon sistemàticament la protecció amb la manipulació humana, va decidir “posar en valor” el Cap de Santa Pola amb un mirador. Una excusa més per pujar les màquines a la serra i per obrar en un dels paratges més bonics del nostre terme municipal. Simultàniament, s’ha obrat als voltants del punt geodèsic i de les defenses aèries de la Guerra d’Espanya.
Santa Pola ofereix un entorn geogràfic privilegiat. El seu terme municipal acull entorn de marjal, de serra i de costa en un espai de només 52,8km2. Un espai mediambiental que, protegit i conservat, pot suposar una font de riquesa per a la localitat. Fins ara, havia funcionat la rajola i el formigó. Ha arribat el moment de fer una aposta diferent i entendre que, només amb una Santa Pola 100% natural podrem conjugar patrimoni ecològic i progrés social.
