EP / València.
La històrica alcaldessa de València durant 24 anys i senadora territorial pel País Valencià des de juliol de 2015, Rita Barberá, ha mort aquest dimecres en un hotel de Madrid, l’endemà passat de la seua última aparició pública, quan va haver d’anar a declarar davant el Tribunal Suprem espanyol en qualitat d’investigada per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el grup municipal del PP de l’Ajuntament de València i en el marc de l’operació Taula, derivada del cas Imelsa.
L’alcaldessa, a qui li agradava vestir de roig, no travessava el seu millor moment després de la pèrdua de l’alcaldia en les eleccions del 25 de maig de 2015 i alguns processos en els quals s’ha vist immersa: l’operació Taula o el conegut com a ‘cas Ritaleaks’, que han acabat entelant la part final d’una trajectòria que va arrancar el 1976, quan es va afiliar al PP, partit del qual va arribar a tenir el carnet número 3 de la província i que va deixar el passat 14 de setembre després que el Suprem hagués obert causa contra ella.
Barberá ho va ser tot en el PP. Ja va ser candidata amb el número 6 al Congrés dels Diputats en les eleccions generals de 1977 i 1986 i va exercir a partir de llavors diversos càrrecs orgànics en els comitès executius i juntes directives provincials i regionals. En el XI Congrés Nacional del PP de febrer de 1993 va ser triada membre del Comitè Executiu Nacional.
El gener de 2002 va ser reelegida membre del Comitè Executiu Nacional en el XIV Congrés nacional del PP i també el 2004, 2008 i 2012. Com a parlamentària, va ser portaveu adjunta del grup parlamentària del PP en la primera legislatura (de juny de 1983 a maig de 1987); va pertànyer llavors a les Comissions de Governació i d’Indústria, Comerç i Turisme de les Corts. Així mateix, va ser vicepresidenta del Consell Assessor de RTVE al País Valencià i candidata a la Generalitat en les eleccions de juny de 1987 per la demarcació de València.
Des de la constitució de les Corts Valencianes en la segona legislatura, va ser presidenta del grup parlamentari del PP i triada diputada en les autonòmiques de 1991, 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011. En l’activitat municipal, en la campanya de 1991 va encapçalar la llista del PP de l’Ajuntament.
Alcaldessa de València
El 5 de juliol del 1991 va ser proclamada, per primera vegada, alcaldessa de València en coalició amb Unió Valenciana, càrrec que va mantenir durant 24 anys fins al 25 de maig de 2015 després de guanyar consecutivament les eleccions de 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011.
Altres càrrecs que ha ostentat han sigut el de cònsol d’honor de la Llotja de València o presidenta del Consorci València 2007 per a la celebració de la 32 America’s Cup. A més a més, també ha tingut càrrecs en la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i ha rebut nombrosos premis i reconeixements, com la distinció de Testimoni per la Pau, el Premi Together Woman, la Medalla al Mèrit Categoria d’Or de la Cambra de Comerç de València o el Premi del Comitè Olímpic Español 2009 als Valors Olímpics.
Llicenciada en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de València en 1971, va realitzar també estudis de Periodisme en la Complutense de Madrid i va exercir com a tal. De fet, el 1964 va iniciar els seus treballs en el món de la informació en la redacció de Ràdio València SER i en el periòdic vespertí Jornada.
Com a redactora, el seu primer contacte amb la vida municipal va ser en l’Ajuntament de València, la Diputació Provincial i Govern Civil, fins que va ser destinada al Gabinet de Premsa d’aquesta última institució el 1978. També va cobrir informació de tribunals per al Diari Levante de 1975 a 1978. El 1975 va guanyar per oposició la plaça en el Cos Especial d’Economistes Sindicals. El 1978 es va nomenar encarregada del gabinet de premsa de la CEV, càrrec que va exercir fins a ser triada diputada. Actualment, romania com a funcionària en situació de Serveis Especials en el Govern Civil de València.
