40 segons. Això és el que costa passar de l’Espanya franquista a la democràtica. Perquè 40 segons és el que tardà este dissabte un operari de l’Ajuntament de Paterna en desenganxar una de les 343 plaques amb els símbols falangistes del jou i les fletxes que hi ha als edificis de protecció oficial del municipi i substituir-la per altra amb només l’escut de la localitat. En concret, se’n retiraren les cinc del carrer de Sant Sebastià, a l’empobrit barri obrer de Santa Rita, en la davallada cap a les vores del Túria. Dos minuts i 20 segons d’una normalitat democràtica que, si fora completa, precisaria de quatre hores de faena. És a dir, mitja jornada d’un treballador municipal amb la tenalla i el trepant i mitja jornada més d’un altre operari subjectant-li l’escala.
Ara bé, darrere la foto i la fugacitat hi ha hores, mesos i fins i tot anys d’esforç. És el que ha fet l’Ateneu Republicà de Paterna inventariant, carrer a carrer, els símbols franquistes. Una tasca que va desembocar en una moció presentada pel grup local de Compromís i que fou aprovada a l’Ajuntament, per unanimitat, el 28 de març de 2011. Tot sota l’empara de la Llei de Memòria Històrica, que en el seu article 15 assenyala com “les administracions públiques adoptaran les mesures oportunes per retirar escuts, insígnies, plaques i uns altres objectes o mencions commemoratives de la sublevació militar de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.
Entre aquell plenari i este dissabte, el temps s’ha dilatat en reunions amb tècnics del consistori i enviaments de cartes a les 343 comunitats de veïns per demanar l’opinió i el permís. Un extrem, este últim, que la llei no exigix però l’Ateneu “ha preferit dur a terme per gentilesa i per involucrar el veïnat”, explica Rubén del Río, representant del col·lectiu. De moment han contestat unes 80 escales, totes a favor de la supressió. “En alguns casos s’han remés fins a tres requeriments. Si no responen en breu, demanarem la retirada imminent”, puntualitza.
Però plaques en vivendes no fou l’única cosa que s’esborrà este dissabte. També a Santa Rita, al carrer Pizarro, es llevà un mural tallat en pedra amb la llegenda de la antiga Delegació Nacional de Sindicats, de l’any 1958, i referida al grup de Sant Pere Apòstol. Tot amb els símbols de Falange i un martell alat amb espigues de blat. La inscripció ha estat reemplaçada per un socarrat elaborat per alumnes amb discapacitat d’un taller de ceràmica al centre Valentín Hernáez.
Un acte “històric”, segons del Río, que va comptar amb els testimoniatge d’una trentena de veïns, entre els quals hi havia representants polítics de tots els grups, fins i tot del Partit Popular, que governa a l’Ajuntament. El seu regidor de Personal i Mobilitat, Jesús Giménez, explicà que esta acció “s’hauria d’haver fet abans, ja que la simbologia franquista és incompatible amb el país nascut de la Transició”. Giménez també manifestà que no entén perquè la seua formació no recolza mesures d’este tipus en altres pobles i autonomies. “No poden existir imatges ultratjants. I si a algú del meu partit no li agrada, ¡que me boten!”.
Amb esta iniciativa, Paterna es convertix en la primera localitat valenciana en retirar símbols falangistes i franquistes. I en la segona de l’Estat, després de Barcelona. No és la primera vegada que Paterna ocupa llocs capdavanters en assumptes relacionats amb la Història recent. També té l’ominós prestigi de ser l’espai, després del cementeri de l’Est de Madrid, amb més afusellats durant la dictadura. Segons les xifres del professor Vicent Gabarda, 2.237 republicans de diferents ideologies foren abatuts al Terrer, un camp de proves militars als afores del poble, entre 1936 i 1956. “Per això, si cap, esta jornada és més imprescindible, ja que mereixem esborrar dels carrers la taca negra d’aquella època”, subratlla del Río i conclou: “però no per a oblidar, sinó per dignificar el record dels assassinats i dels humiliats”.
