L’improvisat artista faller ha explicat que amb aquesta experiència tanca ʹun cercleʹ que va començar quan de xicotet participava en els concursos de dibuix de la falla General Barroso-Litògraf Pascual i Abad. Va ser faller d’aqueixa comissió i va guanyar diversos premis de concursos de dibuix, la qual cosa va portar els seus pares a apuntar-lo a una acadèmia; per açò considera que li deu a la falla dedicar-se a la seua professió o almenys, que els seus pares se’l prengueren seriosament.
“Em feia molta gràcia; és com tancar una espècie de cercle, començar amb els concursos de dibuixos i acabar fent el disseny de la falla”, relata. En el seu debut com a artesà de les falles, Roca va idear la seua creació com “algú de fora del món de les falles”, a qui “li encarreguen fer un còmic” per a explicar una història amb il·lustracions acompanyades dels típics textos que s’exhibeixen al costat dels ninots i les figures dels monuments fallers.
“S’assembla molt a explicar una història en un còmic”, segons Roca, qui ha hagut de cercar el punt de trobada entre el que tenia al cap i la realitat econòmica i física de fer una falla. Ha hagut d’ajustar-se als seus pressupostos i a la necessitat que les figures s’aguanten en l’aire. Així va sorgir ʹGuanya la bancaʹ, la seua particular interpretació fallera de la “crisi global mundial en la qual vivim”, amb la banca simbolitzada pel ninot del popular Monopoly, que és la peça central, i que maneja com a titelles a polítics, la Casa Real, l’Església i l’Exèrcit. “És una banca a la qual estem rescatant amb l’esforç de tots i que té pocs miraments per a trepitjar a qui siga”, envoltada d’una societat que “va més cap a l’economia que cap al bé social”.
Roca defineix la seua participació en el procés creatiu d’aquesta falla com una “experiència curiosa” perquè suposa tot el contrari d’allò que qualsevol artista, dibuixant, il·lustrador o cineasta vol: que la seua obra siga immortal. ʺA la falla és tot el contrari, perquè l’art esdevé efímer i és curiós realitzar una ʹperformanceʹ al carrer amb la finalitat de ser cremada el pròxim dia 19ʺ, apunta el dibuixant, que valora la llibertat que donen les falles per a “ser molt més crític amb l’actualitat que no si ho fera des de la premsa”.
Els dibuixos de Roca han pres vida gràcies a l’artista faller Federico Ferrer, per a qui l’experiència de treballar amb un il·lustrador “valorat internacionalment” ha sigut molt interessant, ja que en no tenir “els estigmes dels artistes fallers”, l’ha tret d’allò que feia habitualment. “El que ell ha dibuixat s’ha passat a tres dimensions”, assenyala Ferrer, qui explica que la base del monument és una caixa oberta del joc del Monopoly, que conté escenes amb 11 figures a la base i rematades pel ninot central, que aconsegueix els 12 metres d’altura.
En la seua opinió, és una falla “ben resolta”, que a quatre dies de la plantà oficial està pràcticament muntada, on la principal dificultat rau en aguantar el ninot, ja que és de grans dimensions. “El dibuix s’aguanta sol però la falla no”, ha conclòs per a definir la contraposició de dos mons que han trobat l’equilibri amb Paco Roca.
