La denominada ʹOperació Ocultaʹ, que ha detectat almenys 28 casos de bebés trets del Marroc entre 1977 i 1985 per a la posterior venda a la península, deixa al descobert que l’Estat espanyol no solament ha sigut un país exportador de xiquets, sinó que també els ha arribat a importar.
A aquesta conclusió s’ha arribat després d’un any i mig d’àrdues recerques, fet que ha suposat l’esclariment per primera vegada d’una trama dedicada a la compravenda de bebés, un primer pas en el qual s’ha demostrat la implicació de 31 persones, 12 de les quals ja han mort.
La recerca ha sigut com un puzle gegant, que a més estava defectuós, ja que faltaven algunes de les moltes peces que tenia. La recerca començà al novembre de 2011 per una denúncia de l’Associació d’Afectats per les Adopcions Irregulars (Anadir), en la qual consta que dues xiquetes d’Ontinyent (Vall d’Albaida) procedien de Melilla.
Arran d’aquell moment, s’engega una intensa labor que revisa concienciosament registres d’hospitals, actes de naixement i una altra sèrie de documents que comencen a apuntar a determinades persones.
En alguns dels registres, coincideixen dos noms: el d’una matrona i el d’una de les tres germanes nascudes a Tetuan (el Marroc) considerades com el nucli de la trama, que actuava com a ʹpadrinaʹ, una espècie de testimoni per acreditar que el part s’havia produït.
Aquesta és una de les línies de l’operació que troba un altre nexe comú en una recerca desenvolupada pel Marroc en 1985, arran de la detenció a l’aeroport d’una parella amb dos fills que deien que eren biològics, però que en realitat procedien del costat marroquí. Tres noms apareixen en aquesta recerca realitzada pel Marroc, un dels quals, el d’una altra de les tres germanes, convertida a l’islam i que va canviar la seua identitat, ha possibilitat encaixar noves peces.
Les tres germanes eren les capitosts de l’entramat, però comptaven amb col·laboradors, tots ells inclosos en un croquis en el qual apareixen tres sanitaris, un metge i dues matrones, a més de dues religioses, una d’elles ja morta, que no han arribat a ser imputades, ja que no s’ha pogut acreditar la seua participació en la trama, encara que sí li les relaciona amb almenys un cas.
Dos de les germanes van fixar la seua residència a Melilla i es dedicaven a captar matrimonis que no podien tenir fills, mentre que la tercera localitzava embarassades al Marroc. Algunes d’aquestes dones es desplaçaven a Melilla, on eren acollides per les dues germanes residents a la ciutat abans de donar a llum, bé en hospitals de la ciutat, bé en domicilis particulars. Es tractava fonamentalment de prostitutes o empleades de la llar que es quedaven embarassades, bona part, de soldats que llavors es trobaven fent el servei militar a Melilla.
Comptaven també amb col·laboradors a la península, una de les quals estava a Ontinyent, localitat on els investigadors situen 14 xiquets venuts que han aconseguit ser identificats. Cercava matrimonis amb recursos econòmics, que no podien tenir fills i que, a més, estigueren disposats a comprar bebés, pels quals es pagaven entre 200.000 i un milió de pessetes, uns diners que es repartien els diferents graons de la xarxa, i que no sempre arribava a les mares, que cedien els seus fills sota la promesa d’un futur millor.
Per les xiquetes es pagava més, ja que la demanda era més alta. Per als investigadors, la importància de la recerca està en la desarticulació i descobriment de la trama, la identificació de les víctimes i dels implicats, així com l’obertura d’una porta que ofereix la possibilitat de seguir denunciant casos.
Açò és el que farà Anadir, el president de la qual, Antonio Barroso, ha dit que aquesta recerca ha obert “un nou front” que els anima a seguir lluitant, perquè s’ha demostrat el robatori i la venda de xiquets i falsificació documental. Segons Barroso, els afectats no pretenen que els implicats -la majoria tenen més de 80 anys- vagen a la presó, però sí que siguen jutjats i condemnats, encara que després se’ls perdone la pena.
