ʺConéixer la història del seu fundador, diu molt del seu tarannà i la seua obstinacióʺ, diu Albert Riera, director de comunicació de La Fageda. Quan Cristòbal Colón, psicòleg i fundador de la Fageda, va eixir del manicomi de Salt (Girona), l’única cosa que sabia és que no podia tornar allí i que havia de crear una empresa viable. No tenia ni capital, ni idea de negoci, sols a 14 companys que eixien del psiquiàtric, persones que ningú volia contractar.
Quan va fundar La Fageda, Colón va pensar en dues premisses més: treballar en contacte amb la naturalesa, amb éssers vius, animals i plantes, i construir un projecte propi, sense dependre de subvencions ni del treball que ens poguera donar l’empresa del costat. ʺA nosaltres ens era igual vendre pollastres que iogurts, però ens convertírem en grangers i veníem la lletʺ, comenta Colón. Després va arribar la quota làctica i van decidir produir derivats.
Les activitats productives de la cooperativa són eminentment agrícoles i es desenvolupen dins del marc administratiu d’un Centre Especial d’Ocupació: una granja de vaques per a la producció de llet, la planta d’elaboració de productes làctics, una secció de jardineria, una activitat d’horticultura i conserves i un taller de manualitats.
La cooperativa és rendible, factura uns catorze milions d’euros i ven quaranta milions de iogurts a l’any, i reinverteix els beneficis. El seu model de gestió té a veure amb els principis de l’Economia del Bé Comú: l’objectiu no és solament guanyar diners, sinó donar treball, un objectiu social.
En La Fageda es desenvolupen, a més, diferents activitats assistencials: un Servei de Teràpia Ocupacional, pisos assistits per als treballadors i diferents activitats d’oci, que persegueixen millorar al màxim la qualitat de vida dels seus usuaris, persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental crònica. Els treballadors d’aquesta empresa han vist com, des de la seua incorporació a l’activitat laboral, la seua vida s’ha transformat. ʺSe’ls veu la cara de felicitat. És fàcil imaginar la diferència entre estar a casa sense fer res i veient la tele, sent una molèstia tot el dia i mirant-te a l’espill pensant que la teua vida no té sentit, o alçar-se amb il·lusió cada matíʺ, assenyala Colón. A més, en l’actualitat, en molts casos aquests treballadors són el principal o, fins i tot, l’únic suport de les seues respectives famílies.
