Valero adverteix que en el nostre entorn i en les construccions que ens acullen hi ha més de deu mil substàncies, des d’agents químics a ones electromagnètiques produïdes per les noves tecnologies, a les quals denomina ‘enemics invisibles’. Aquesta dissenyadora, fundadora de l’estudi d’arquitectura, disseny+ecologia Plataforma Biocé, ha participat en la fira de productes ecològics Biocultura que s’ha celebrat a València, amb una conferència sobre la salut a través de l’arquitectura.
‘Cada vegada són més els casos de persones afectades per sensibilitat química múltiple, produïda per determinada sensibilitat cap a aquests productes o per haver estat exposats a compostos químics’, explica Valero. Els aïllants, les pintures, les moquetes o el PVC són alguns exemples dels elements que ens envolten i les càrregues químiques dels quals ‘ens podrien espantar’, assegura.
Valero convida els interessats a adquirir un habitatge, a no fixar-se solament en els elements ‘superficials’ a l’hora de demanar la memòria de qualitats de la construcció, com les marques de l’aixeteria, i que es preocupen pel que hi ha darrere de les parets, quina pintura s’ha utilitzat, o els materials amb els quals s’ha fet l’esquelet. Un dels elements més perjudicials, adverteix, és el plàstic, present en nombrosos elements de la construcció, com cables, canonades, revestiments o finestres.
La Plataforma Biocé, explica la dissenyadora, va sorgir el 1999 amb l’objectiu de realitzar projectes de bioconstrucció, així com per a investigar i difondre aquest tipus d’edificació alternativa a la convencional. Valero reconeix que en els últims anys a l’estat espanyol ‘hi ha més sensibilitat’ sobre aquesta matèria, encara que no s’aconsegueix el nivell de països com Alemanya ‘molt més evolucionats’ en bioconstrucció.
El País Valencià, on es troba situada la plataforma i l’Institut EcoHabitar, ‘és una de les millors regions de l’estat en l’impuls d’aquest tipus de construccions’, assenyala. La dissenyadora adverteix que la crisi actual i, sobretot la falta de finançament per part dels bancs, està provocant la paralització de projectes que tenien ja en marxa o un canvi de plantejament per a la seua execució en fases. No obstant açò, assegura que la demanda de projectes no s’ha vist molt ressentida, i que han sigut els despatxos d’arquitectes enfocats a la promoció d’habitatge massiu els que ‘més han patit’ i estan veient-se més perjudicats per la crisi. Per a les persones que dubten entre l’elecció d’un habitatge convencional i un de bioconstrucció, Valero assegura que l’opció d’una edificació sostenible i ecològica, en el seu conjunt, té un cost similar al d’una normal.
